A la reunió de les Corts d’Alcanyís, Guillem de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona i el seu germà Bernat de Santa Eugènia van demanar a Jaume I el lliurament del feu d’Eivissa i Formentera. El conqueridor signa un contracte d’infeudació amb la condició de conquerir les Pitiüses en un període determinat.

L’una ciutat fortificada era la Vila d’Eivissa a la que els àrabs en deien (Medina Yebisah), de manera que la conquesta d’aquesta implicava la caiguda d’Eivissa i Formentera. El 8 d’agost de 1235 la flota catalana va arribar a Eivissa i va desembarcar a el sud de Vila i aquesta va caure ràpidament.

Desprès de la conquesta, les dues illes es van dividir en quatre quartons. Guillem, de Montgrí havia aportat la meitat de les tropes per a la conquesta, Nuno Sanç una quarta part i Pere de Portugal l’altra. Per tant corresponien dos quartons de cadascuna a de Montgrí, un per a Sanç i un altre per a Pere de Portugal.

A Formentera, Guillem de Montgrí es va quedar el Quartó des Carnatge i el de La Mola, el comte de Rosselló el de Porto Salè i l’Infant el des Cap. Eivissa es divideix amb els quartons de Ses Salines i el de Balansat per l’Arquebisbe, el de Santa Eulari per a en Pere de Portugal i per a Sanç el de Portmany.