Per primera vegada la ruta algeriana cap a l’Estat espanyol, a través de les costes de les Illes Balears, ha superat el miler de víctimes mortals. Concretament, en aquesta ruta s’han produït 1.037 víctimes mortals en 121 tragèdies marítimes, segons documenta el darrer informe de l’ONG Caminando Fronteras.

El viatge des d’Algèria cap a Formentera i Eivissa a bord de les precàries embarcacions de la migració irregular és una de les vies més arriscades, amb trajectes més llargs i exposats en una zona on no hi ha proactivitat dels serveis de salvament, segons denuncia Helena Maleno, presidenta d’aquesta entitat que vetlla pel compliment dels drets humans en les zones frontereres.

Malena exposa que aquest recompte s’ha portat a terme per part “d’equips que treballen 24 hores al dia, cada dia de l’any” que recopilen dades dels mateixos migrants i de les seves famílies: “Sabem que poden ser més [persones], perquè nosaltres només publiquem els casos que hem pogut verificar al 100%, però estem segures que no són menys”.

Víctimes “invisibilitzades”

Maleno assegura que la informació de les embarcacions perdudes es trasllada “a temps real a les administracions públiques”, tant a les algerianes com a les espanyoles, tot i que declara que “els governs no tenen voluntat de comptar a aquestes víctimes, les invisibilitzen”. En aquest sentit, l’activista pro drets humans recorda que “Nacions Unides i el relator de protecció dels drets de les persones migrants ha instat els Estats a comptar les víctimes dels processos migratoris”.

Avisos per embarcacions desaparegudes: “Arbitrarietat grandíssima”

Sobre la resposta de les administracions a les situacions d’emergència per una embarcació desapareguda, Maleno s’ha mostrat molt crítica: “A les Balears hi ha una arbitrarietat grandíssima, no és com a Canàries. A Canàries nosaltres cridem per a alertar i hi ha un respecte al nostre treball molt gran. A les Balears desgraciadament no. Depèn de la persona que ens trobem a l’altre costat del telèfon. Pot recollir l’alerta, pot no recollir l’alerta, pot insultar-nos fins i tot, si té un dia dolent, i criminalitzar-nos”.

En aquest capítol ha citat un cas en què després d’avisar d’una barca desapareguda, des de Salvament Marítim els van recomanar cridar a la Creu Roja: “I nosaltres diem (…) són vostès els que busquen a la mar, no la Creu Roja”, una situació que no només s’han trobat organitzacions com la de Maleno, sinó també els familiars de les víctimes.

Tombes de persones sense identificar a cementeri de Formentera.

Acusacions a “persones innocents”

Sobre la lluita de l’administració contra les màfies de la migració, la responsable de Caminando Fronteras ha denunciat que “de manera sistemàtica s’acusa persones de les embarcacions de ser-ne els patrons i en moltes ocasions, són persones innocents”. Maleno argumenta que “com no es pot acabar de veritat amb les màfies, o com ha fracassat el treball dels ministeris de l’interior contra les màfies (…) per tapar una mica, es fica gent a la presó. Aquí s’estan cometent moltes irregularitats”.

D’altra banda, també ha indicat un canvi en la tendència de l’origen de les persones que recalen a les nostres costes: “Ara no són tots algerians”, també n’hi ha de “Somàlia, del Sudan, del Sahel“.

Finalment, Maleno ha destacat l’esforç del personal del cementeri de Formentera per donar sepultura als cadàvers de persones sense identificar que arriben a les nostres costes, i que enguany han estat dotze: “Cal agrair molt la labor de Pepín, l’enterrador, perquè és veritat que posar la data on es va trobar el cos i escriure ‘mort a la mar’ dignifica”, a més, “això pot donar pistes a les famílies per buscar” els seus éssers estimats.

Des de principis d’any han recalat a Formentera un total de 2.628 persones migrants. En el conjunt de les Balears el darrer càlcul ascendeix a 7.406 persones.