A les Illes Balears, el 2025 es van consumar 94 suïcidis de 70 homes i 24 dones, quatre menys que l’any anterior (98), segons les dades provisionals registrades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que oferirà els resultats definitius a finals d’enguany, i compartides pel Govern de les Illes Balears.
2.488 telefonades per ideacions o intents
Així mateix, el servei d’emergències sanitàries del 061 va atendre, el 2025, 2.488 telefonades per ideacions o intents autolítics, una mitjana de 6,8 al dia, amb un resultat final de 49 èxitus. En els 8 primers mesos d’aquest 2026, el SAMU 061 ha rebut 2.138 telefonades per aquesta causa, amb 35 morts registrades fins ara.
Defuncions
Les defuncions de 70 homes i 24 dones durant l’any passat suposen un lleuger descens del 4% sobre les morts per aquesta causa registrades el 2024. En definitiva, suposen un “avenç que reconeix els esforços i accions implementades per la Conselleria de Salut i la seva Direcció General de Salut Mental per rebaixar aquesta mortalitat, que és la primera causa externa de mort a Espanya, i que l’any passat es va cobrar 3.808 defuncions en tot el país, sempre segons les dades provisionals de l’INE”, tal com assenyalen des de l’administració autonòmica.
Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi
Per això, amb motiu de Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi que se celebra demà, 10 de setembre, la Direcció General de Salut Mental recorda “la importància de parlar, escoltar, acompanyar i cercar suport davant del patiment emocional i les ideacions suïcides”.
# CadaConversaCompta
El Govern trasllada que “aquest és el principal objectiu d’una campanya per a la qual s’han elaborat una sèrie de vídeos protagonitzats per persones amb experiència pròpia i professionals del Servei de Salut de les Illes Balears i de diferents entitats amb el missatge #CadaConversaCompta”.
Vídeos
Tots els vídeos comparteixen una idea central: que qualsevol persona pot tenir un paper important en la prevenció del suïcidi. No cal tenir totes les respostes ni saber exactament què dir. Sovint, el més important és estar, escoltar, mostrar interès i fer saber l’altra persona que no està sola, expliquen des de l’adminsitraició autonòmica.
Parlar del suïcidi
L’ens balear assenyala que “està demostrat que parlar del suïcidi de manera responsable no n’incrementa el risc, sinó que ajuda a detectar-ne el patiment, afavoreix la instigació d’ajuda i contribueix a reduir l’estigma”. Per això, la Direcció General de Salut Mental “fa una crida a la ciutadania a parlar, escoltar, acompanyar i cercar suport quan sigui necessari”.
600 universitaris formats
Salut Mental informa de diversos programes de prevenció i sensibilització de suïcidi que se sumen als que ja estaven en marxa.
Alfabetització en prevenció del suïcidi
Entre els programes nous destaquen “el d’alfabetització en prevenció del suïcidi de la comunitat universitària, dut a terme en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears i gràcies al qual prop de 300 alumnes s’han format enguany en sensibilització i prevenció del suïcidi. Es preveu tancar aquest exercici amb almenys 300 estudiants formats més”.
Atenció a persones amb malaltia o dolor crònic
El Govern trasllada que també s’ha posat en marxa l’equip d’atenció a persones amb malaltia o dolor crònic i risc de suïcidi, que dona suport als programes d’atenció i prevenció del suïcidi que ja funcionen des de fa anys als hospitals públics.
Edicions formatives
Per a aquest mes de desembre hi ha programades dues edicions formatives sobre com actuar en cas de risc per a actuacions de bombers, 112, 061 i policies. També es preveu formar 300 policies locals al llarg del primer semestre del 2027.
Programes i accions
Altres accions que s’han dut a terme, segons expliquen des de la direcció general són: tallers de gestió emocional per a persones més grans de 65 anys, el programa d’Acompanyament a la Prevenció del Suïcidi amb el Servei de Salut i l’Hospital Sant Joan de Déu, el programa d’atenció a persones supervivents al suïcidi amb Creu Roja, la formació específica per a professionals sanitaris, socials, policies locals, forces de seguretat i bombers, entre altres.
Coneixement per millorar la prevenció
Paral·lelament, la Direcció General de Salut Mental i el Servei de Salut han informat que crearan un sistema de vigilància epidemiològica de la conducta suïcida a les Illes Balears, “una eina estratègica per millorar la prevenció del suïcidi i anticipar-ne les necessitats assistencials”. L’objectiu “és transformar dades disperses en coneixement útil per millorar la prevenció”.
Vigilància epidemiològica
En aquest sentit, el Govern exposa que “les recomanacions europees i internacionals situen la vigilància epidemiològica com a eina estratègica per comprendre millor la conducta suïcida, orientar les polítiques públiques i millorar la capacitat de prevenció i resposta del sistema sanitari”. Aquest projecte també ha de permetre identificar les necessitats d’interoperabilitat, circuits d’intercanvi d’informació i mecanismes de governança de dades que garanteixin un ús segur, coordinat i eficient de la informació disponible.
Fons
La Conselleria de Salut hi destinarà 78.169 euros, procedents dels fons que el Ministeri de Sanitat destina a les comunitats autònomes dins la línia de vigilància de la salut mental.
Telèfons de contacte en cas de necessitar ajuda
Per demanar ajuda davant una emergència o risc imminent el Govern assenyala que cal cridar al 112 o al 061. L’administració també posa a disposició de la ciutadania els telèfons de conducta suïcida: 024 i el telèfon de l’Esperança: 971 46 11 12. Per a infants i adolescents hi ha un contacte específic, l’ANAR (900 202 010) i el telèfon europeu de la infància: 116 111. El Govern fa una crida parlar amb algú de confiança, i consultar els professionals d’atenció primària i cerca atenció professional.
