L’Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una eina impulsada pel Govern Balear, obre la seva nova web amb 23 indicadors que permeten analitzar la situació residencial de les illes, amb dades específiques sobre el parc d’habitatges, creixement poblacional, lloguer turístic i preus de compravenda. En el cas de Formentera, l’Observatori posa de manifest un dèficit d’habitatge del 54,34% respecte del creixement poblacional, mentre que el 25,4% del parc residencial es destina al lloguer turístic i el 60% dels habitatges són unifamiliars.
Habitatge unifamiliar elevat a Formentera
Segons les dades de l’Observatori, Formentera comptava el 2025 amb 5.089 habitatges, sobre un total de 618.908 a les Balears. Mallorca en concentrava 479.516, Menorca 58.784 i Eivissa 75.519. Quant a la tipologia, a Formentera el pes de l’habitatge unifamiliar és elevat, amb el 40% dels habitatges plurifamiliars i el 60% són unifamiliars. En el conjunt de l’arxipèlag, l’habitatge plurifamiliar representa el 66% del parc residencial.
El creixement de la població deixa un dèficit del 54,34%
Un dels indicadors que més destaca en el cas de Formentera és el relacionat amb l’evolució del nombre d’habitatges respecte del creixement de la població durant els darrers 25 anys.
El percentatge més elevat de les Balears
La població de les Balears ha augmentat un 46,3% entre 2000 i 2025, mentre que el parc d’habitatges ho ha fet un 31,5%. L’Observatori calcula així un dèficit mitjà del 14,78% de nous habitatges respecte de l’increment poblacional. Aquesta diferència, però, és molt més pronunciada a les illes Pitiüses: a Eivissa el dèficit arriba al 43,18% i a Formentera al 54,34%, el percentatge més elevat dels quatre territoris.
«No té per què coincidir amb la demanda»
L’informe estima que, en el conjunt de les Balears, el dèficit d’habitatges derivat de l’increment de població dels darrers 25 anys se situa al voltant dels 17.000 habitatges, tot i que el mateix Observatori adverteix que aquesta estimació «no té per què coincidir amb la demanda real». La dada de Formentera situa, per tant, l’illa en una situació especialment marcada per la distància entre l’evolució demogràfica i la creació de nou habitatge residencial.
Un de cada quatre habitatges de Formentera està destinat al lloguer turístic
Un altre dels indicadors que sobresurt especialment en el cas de Formentera és el pes de l’habitatge destinat a estades turístiques.
L’Observatori comptabilitza 1.293 habitatges destinats al lloguer turístic a Formentera durant el 2025, una xifra que representa el 25,4% de tot el parc d’habitatges de l’illa. És, amb diferència, el percentatge més elevat de les Balears: a Menorca és del 9,6%, a Mallorca del 3,5% i a Eivissa del 3,2%. En el conjunt de l’arxipèlag hi havia 26.143 habitatges destinats a lloguer turístic, un 4,2% del total.
Creixement a les Balears
L’evolució mostra també un fort creixement a escala autonòmica. Entre 2015 i 2022, els habitatges turístics es varen incrementar un 132%, passant d’11.403 a 26.492. Entre 2022 i 2025, en canvi, se’n varen eliminar 349, fins als 26.143 actuals, un descens de l’1,3%. L’Observatori assenyala, a més, que les darreres dades de l’INE basades en anuncis a internet apunten a una caiguda del 12,6% del nombre d’habitatges.
El preu anunciat a Formentera supera en un 49,36% el preu real de compravenda
Les dades de l’OHIB també posen sobre la taula una diferència significativa entre els preus que es publiquen als portals immobiliaris i els preus als quals finalment es tanquen les operacions.
Sobrepreu
A Formentera, el preu mitjà d’oferta anunciat als portals el 2025 era de 9.183 euros per metre quadrat, mentre que el preu mitjà real de les compravendes recollit per l’OHIB a partir de dades de l’ATIB era de 6.148 euros per metre quadrat. La diferència és de 3.035 euros per metre quadrat, fet que representa un sobrepreu del 49,36% respecte del preu final de compravenda.
«Prudència a l’hora d’utilitzar dades dels portals»
Aquesta dada és especialment rellevant perquè, tal com assenyala l’Observatori, no significa que els habitatges es venguin un 49,36% més cars que el preu anunciat, sinó que compara el preu mitjà de l’oferta publicada amb el preu mitjà real de les operacions formalitzades. El mateix informe reclama prudència a l’hora d’utilitzar les dades dels portals immobiliaris, ja que es tracta de preus d’oferta i no necessàriament dels preus als quals es tanquen les compravendes.
Balears
En el conjunt de les Balears, el preu mitjà d’oferta era de 5.224 euros per metre quadrat, davant els 3.782 euros de preu mitjà real segons l’OHIB-ATIB, amb una diferència del 38,13%. Formentera presenta així un diferencial superior al de Palma, Eivissa, Maó i Ciutadella.
10.006 habitatges assequibles en planificació
La presentació de l’Observatori coincideix amb l’exposició per part del Govern del seu pla de xoc en matèria d’habitatge, que contempla actualment 10.006 habitatges a preus assequibles en planificació.
D’aquest total, 2.493 corresponen a actuacions derivades del decret llei d’emergència i la Llei 3/2024; 2.210 al programa Construir per Llogar; 1.871 a promocions públiques de l’IBAVI; 113 al programa Lloguer Segur; 4.006 als Projectes Residencials Estratègics de la Llei 4/2025 i 1.214 a sòls en desenvolupament de Casa 47. A aquestes xifres s’hi afegeixen 642 habitatges procedents de reserves estratègiques de sòl pendents d’execució.
Una eina per centralitzar les dades d’habitatge
El Govern destaca que l’OHIB neix formalment amb l’entrada en vigor de la Llei 7/2024, que estableix l’Observatori «com un instrument destinat a facilitar l’accés a la informació i al coneixement en matèria d’habitatge i donar suport a la presa de decisions de les administracions i agents implicats».
Indicadors
La nova web agrupa els indicadors en cinc grans blocs: parc d’habitatges, oferta disponible, nous habitatges, regeneració urbana i perfil de població. La informació es presenta mitjançant taules, gràfics i mapes i està pensada perquè pugui ser consultada i descarregada. El catàleg, a més, no es planteja com una llista tancada, sinó com una eina que es podrà ampliar amb nous indicadors.
Diferents organismes
Per elaborar aquestes dades, l’Observatori treballa amb informació procedent de diferents organismes i compta, entre els seus col·laboradors, amb l’IBESTAT, l’ATIB, l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears i l’IBAVI
