TOP
As Campament hi moriren 58 persones. Foto: Andreu Manresa

El cementeri de Sant Francesc, inclòs entre les intervencions del tercer Pla de Fosses

El Pla d’Actuacions en Fosses de la Guerra Civil 2021-2022, que impulsa el Govern de les Illes Balears, té a Formentera una de les actuacions més destacades. Es tracta de la intervenció en el cementeri nou de Sant Francesc Xavier, una de les més importants que es duran a terme pel nombre de víctimes que s’hi podrien localitzar: 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, segons dades de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer.

Així ho han destacat avui el vicepresident i conseller de Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i la presidenta del Consell de Formentera, Alejandra Ferrer, durant la presentació d’aquesta intervenció.

Alejandra Ferrer ha destacat en la presentació que “la importància d’aquesta actuació que pot ajudar a dignificar la memòria de les víctimes de la Guerra Civil”. La presidenta ha desitjat “molta sort als professionals que faran les excavacions, perquè sabem que són feines molt complicades, on hi ha a més una part emocional molt forta i que així els familiars poden quedar-se en pau i acomiadar-se com toca”.

“Avui presentam a Formentera el tercer pla d’exhumacions, i especialment una de les intervencions més importants del Pla: la del cementeri nou de Sant Francesc, a on es cercarà el lloc on estan enterrades les víctimes del camp de concentració de la Savina”, ha afegit el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, per a qui “l’objectiu principal és, per descomptat, la localització, identificació i el retorn de les restes a les seves famílies. La memòria democràtica es basa en els drets humans, com el dret d’aquestes famílies a la veritat, a la justícia i a la reparació, drets que els hi han estat negats durant moltes dècades”.

“Estam parlant de garantir els drets humans, base fonamental de la democràcia”, ha explicat el vicepresident Yllanes durant la seva intervenció. “Parlam de posar fi a més de vuit dècades d’espera dels familiars per trobar les restes dels seus desapareguts. Aquest tercer Pla de Fosses ens posa a l’avantguarda de memòria democràtica en l’àmbit estatal. Obrirem set fosses al conjunt de les Illes, entre elles actuarem per primera vegada a Sant Francesc, estudiarem la viabilitat de sis més i, per primera vegada, dedicarem recursos a la restauració dels objectes trobats a les fosses, una actuació pionera al conjunt de l’Estat. Amb tot, encara queda molt camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar als seus familiars. Hem de continuar garantint el dret a la veritat, el dret a la memòria i el dret a la reparació i reconeixement de les víctimes”.

Des de la Societat Aranzadi, empresa adjudicatària de les tasques d’excavació, exhumació i identificació d’aquest tercer Pla de Fosses, s’ha explicat que ja s’ha analitzat l’estudi de viabilitat elaborat per Antoni Ferrer sobre el cementeri nou i també s’ha visitat de camp. Segons Almudena García Rubio, “en el seu informe es marquen tres zones en les quals diferents testimonis apunten que es varen produir els enterraments, essent algunes més viables que d’altres. Plantejam intervenir a totes elles seguint un ordre jeràrquic, és a dir, començant per aquelles que tenen més fiabilitat segons els testimonis orals recollits”. La responsable d’Aranzadi també ha avançat que l’equip que intervindrà a Sant Francesc estarà format per alguns membres que ja varen treballar a les excavacions de Sant Ferran l’any 2017 i de les diferents fases que s’han executat al cementeri vell d’Eivissa, a ses Figueretes.

L’estudi històric
La incorporació de l’actuació prevista al cementeri nou de Sant Francesc, dins el tercer pla d’exhumacions, és fruit de l’estudi històric elaborat per Antoni Ferrer, que dóna per definitiva la xifra de 58 víctimes mortals del penal de Formentera entre 1941 i 1942, i defineix tres indrets del cementeri de Sant Francesc on es poden dur a terme intervencions viables per tractar de localitzar les seves restes.

L’informe, elaborat a partir de les investigacions dutes a terme fins avui i de les aportacions de diferents testimonis, recull les condicions inhumanes en què vivien els presos a Formentera: amuntegats, en instal·lacions insalubres i amb una falta generalitzada d’aliments que els abocava a la fam i, finalment, a la mort.

Per determinar la xifra exacta de víctimes mortals de la presó de Formentera, Antoni Ferrer afegeix noves fonts documentals. Fins ara s’havien analitzat els llibres del Registre Civil de Formentera i el llibre de defuncions de la parròquia de Sant Francesc Xavier, i Ferrer afegeix dues fonts més, fins ara inexplorades: els expedients d’Administració de Justícia de l’Arxiu del Consell Insular de Formentera i els padrons municipals d’habitants. Els resultats són coincidents i corroboren la xifra de 58 víctimes mortals.

Sobre el lloc d’inhumació de les víctimes, l’estudi explica que el cementeri nou de Sant Francesc es va inaugurar el 1940, uns mesos abans que es produís la primera mort documentada a la presó de Formentera, datada l’abril de 1941. No s’han trobat testimonis directes d’aquells enterraments, però sí que hi ha dos testimonis secundaris que coincideixen a indicar com a possible ubicació dos dels quatre quadrants dels quals consta el cementeri nou, ubicats a la part oest i que ja estaven acabats de construir l’any 1938. L’historiador conclou, a partir de la documentació consultada, que les inhumacions es varen fer d’acord amb el ritual cristià catòlic. El que no podem saber és si en el seu dia les tombes estaven identificades.

L’estudi inclou, com a novetat, no sols informació de les víctimes mortals sinó també de la totalitat de persones que varen estar empresonades al penal de Formentera —prop de 1.500 noms— a partir de la transcripció de llistes dels padrons i el seu processament.

El tercer Pla de Fosses
El tercer Pla de Fosses del Govern durà a terme tasques d’excavació, exhumació i identificació de cossos a set fosses de les Illes Balears. Actuacions que executarà la societat Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, que està previst s’iniciï durant el mes d’octubre amb la segona fase de Son Coletes, a Manacor, seguida de la intervenció al cementiri nou de Sant Francesc. Posteriorment, serà el torn de la tercera fase del cementeri de ses Figueretes, el cementeri d’Inca, el cementeri de Selva, el cementeri de Mancor de la Vall i el pou de Son Danús, a Santanyí.

El Pla es completa amb la realització de sis estudis històrics, que durà a terme l’empresa ATICS, SL, i que se centraran entorn de la fossa comuna de Capdepera; el cementeri de Petra; el cementeri de Palma (carrer de Sant Silvestre); el cementeri de Porreres; el cementeri de Muro, i la fossa de Cala Sant Vicent, ubicada a Pollença. També serà ATICS qui durà a terme la restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d’excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d’exhumació de 2016, 2018 i 2019.

Fosses intervingudes actualment
Des de l’any 2014, a les Illes Balears s’ha excavat a disset fosses: Sant Joan (2014); Porreres (2016, 2020); Sant Ferran (Formentera, 2017); Pla de Fosses 2018 (Alaró, Marratxí, Sencelles, Calvià, ses Figueretes, Llucmajor, Santa Maria, Montuïri, el Pou de s’Àguila, a Llucmajor, i el Pou de Son Lluís, a Porreres); Pla de Fosses 2019-2020 (quatre actuacions noves a Son Coletes, Manacor, Bunyola, Coll d’Artà i Valldemossa; segones intervencions a Sencelles, Porreres, ses Figueretes, el Pou de Son Lluís i Santa Maria).

Fruit d’aquestes intervencions, s’han recuperat les restes d’un mínim de 161 cossos i s’han identificat 30 víctimes de la repressió franquista, sigui a través d’actuacions impulsades pel Govern o d’intervencions prèvies per part de l’Associació Memòria de Mallorca, amb l’Ajuntament de Sant Joan i l’Ajuntament de Maria de la Salut.

Compartir

PROGRAMES