TOP
Retrat de venedors ambulants donant-se canvi vora un potencial client a ses Illetes. 7bts

Ses Illetes is not Formentera (… O s√≠! ūüė¨)

Primer dijous de setembre. Pensam que la cosa [turística] ja anirà a la baixa i per aprofitar el bon dia i les vacacions, decidim escapar-nos a fer una jornada de platja a ses Illetes.

Ens llevam d’hora, fem el ronso, esmorzam, carregam la motxilla amb uns entrepans, protector, beguda fresca, llibres i altres utillatges de bany, i partim a les 10 h.
Des de la base de l’altipl√† virot fins al “peatge” trigam uns 20 minuts. Una volta a la caseta, enseny el paper de resident que ens dona dret a no passar per caixa mentre de re√ľll veig com un vehicle passa de llarg pel carril r√†pid. No √©s un taxi, no √©s un vehicle de mercaderies, per√≤ els seus ocupants, quatre senyors for√ßa bronzejats, s√≠ que sembla que vagin per feina.

El controlador em retorna el certificat i em posa en situació tot informant-me que sols hi ha accés cap a la banda del Tanga, a les 10.26 h!
El segon controlador, plantat enmig de la pista, corrobora les prediccions del primer controlador i ens assenyala directament el desviament cap a la platja de Llevant.

Arribats a prop del restaurant, el tercer controlador ens indica on i com aparcar i despr√©s d’un parell de maniobres per ajustar tot el possible el cotxe al cotxe del costat i de carregar els¬†petates, iniciam la marxa.
Deixam enrere el Tanga, anam caminant i m√©s enll√† de la concessi√≥, separada per uns metres, hi ha una altra concessi√≥; uns 25 para-sols diferents i 50 hamaques. Encuriosits per la “difer√®ncia” i perqu√® no hi ha cap cartell que identifiqui la concessi√≥, demanam a l’encarregat, un individu sense gaire inter√®s a atendre’ns, per qu√® no hi ha cap cartell mostrant el n√ļmero de concessi√≥.
L’al¬∑lot, perseverant en el seu desinter√®s per la vida en general i les nostres persones en particular, es fa¬†es¬†loco¬†i, quan insistim, ens mostra un full de reclamacions i ens diu que el responsable √©s un tal senyor¬†Ribas¬†de cala Saona. No em sona cap¬†Mr¬†Ribas¬†de Cala Saona, per√≤ en fi, qu√® sabr√© jo.

Pategem¬†per l’arena, a tocar del pal i corda que separa la platja del sistema dunar protegit. Em gir i veig un grupet encap√ßalat per un itali√† parlant pel m√≤bil amb el natural to alt que empren la majoria de transalpins que ens visiten. Tots ells (intuesc que un clan familiar) caminen per l’altra banda del pal i corda, fonyant el sistema dunar amb la normalitat de qui no sap o no vol interpretar els indicatius. M’indign,¬†els deix¬†anar un crit no gens amist√≥s i em respon un gest que deu voler dir alguna cosa com ara “no n’hi ha per a tant, home!”… O “Va¬†fan¬†culo!”. Em pos en mode zen i oblid la presumpta ofensa: perdona i ser√†s perdonat.

Arribam als voltants¬†des¬†Ministre. Sempre m’ha fet gr√†cia aquest nom, tot i que una volta que hi vaig seure a demanar un beure, vaig entendre a l’hora de pagar el perqu√® del nom i de l’exclusivitat de la seva clientela.
L’aparcament √©s gaireb√© ple, tot i que hi ha algun forat aqu√≠ i all√†. El que em sorpr√®n m√©s, per√≤, √©s que sota l’ombrall exclusiu on¬†mai mai¬†hi ha un lloc lliure per a aparcar, hi ha el cotxe dels quatre senyors morenos amb ells fent xefla amb un bon grapat de bosses de les de fred ben carregades al costat. Tenen pinta de voler fer negoci i cara de no ser gaire amics de rebre preguntes sobre qu√® es duen entre mans ni¬†molt¬†menys fotografies del seu paisatge.

L’aparcacotxes, a una prudencial dist√†ncia d’uns¬†vint-i-pico¬†metres, descansa sota un para-sol vora una pla√ßa d’aparcament curiosament vacant. Passam pel cam√≠ que duu a la banda de ponent tot sentint el¬†run-run¬†di√®sel d’una caseta de motors enmig d’un parc natural, ves tu quines coses!

En passar al costat de l’en√®sim controlador, li comentam el tema de les places lliures i ell ens comenta que, en plena hora de m√†xima aflu√®ncia d’arribada, hi ha cotxes que se’n van i que per aix√≤ hi ha places i que ell va avisant el seu company, el controlador segon, perqu√® vagi deixant passar vehicles fins a aquella banda. Male√Įm la nostra mala sort; “a¬†perro¬†flaco…” I continuam endavant per la passarel¬∑la de fusta fins a no gaire lluny (no fa falta tirar m√©s endavant, car tot estar√† ple igual!) i baixam per una rampa un poc inclinada amb petits per√≤ visibles cartellets a l’al√ßada dels peus, que indiquen gr√†ficament que vigilis amb els esglaons que apareixen mig camuflats en l’arena d’aquest sistema dunar tant i¬†tant¬†protegit.

Hem vist un petit espai, mig metre per sobre d’on mor l’aigua i mig metre enll√† del l√≠mit d’una zona d’entrada, sortida i avarada d’artefactes flotants on es prohibeix el bany, dins el carril d’aigua i romandre prenent el sol sobre la tovallola o el pareo de torn, encara que aquests cartells, en diversos idiomes excepte, per descomptat, la llengua vernacla pr√≤pia, no semblem ser entesos per unes quantes figures humanoides.

Ens estiram, ens despullam, estiram les tovalloles enrere perqu√® els del darrere han marxat m√©s enll√†, i ens empastifem de crema solar factor cinquanta¬†resistent¬†a l’aigua i pretesament¬†eco-friendly¬†amb el medi mar√≠. Vaja, que costa cinc euros m√©s que el pot de crema suposadament eco-hater¬†que venen a fer servir la gran majoria d’usuaris del nostre medi mar√≠.

Disfrutam¬†una estona llarga del nostre primer bany del dia dins les transparents aig√ľes d’aquesta extensa platja d’onades dolces i arenes c√†lides i superpoblades. Tornam a la tovallola i ens disposam a practicar l’esport nacional d’aquest territori: prendre el sol per carregar-nos d’energies, vitamina D i, sobretot, poder presumir de bronzejat en retornar a l’oficina o la cadena de muntatge de l’empresa de torn quan les assolellades¬†holidays¬†deixin pas a la grisa rutina.

Llavors, comencen a venir de totes bandes, com mosques, per√≤ sense ser mosques, sin√≥ els senyors amb cara de pocs amics d’abans a l’aparcament i que ara s√≥n¬†tot amabilitat¬†i veu¬†enunciadora¬†de viandes diverses i frescos beuratges de preu acord amb el paratge i dubtoses garanties sanit√†ries.

L’itali√† rabassut de gaireb√© al costat, el de la senyora que ha posat en bucle un¬†story¬†al cel¬∑lular, de m√ļsica estrident que molesta per voluminosa, igual que ella, i per repetitiva, ha fet coneixen√ßa amb l’itali√† del nostre costat, al que explica amb tota mena de detalls all√≤ que m√©s li agrada de la nostra “isola”.

Tot seguit, √©s una al¬∑lota la que desfila amb un petit bafle amb m√ļsica¬†cutre¬†vestint un modelet casual d’aquells que serveixen tant per donar un tomb per la platja com per a assistir a la recepci√≥ d’algun ambaixador de pa√≠s de segona fila. S’atura, remena una bossa d’on treu un altre vestit que es canvia amb celeritat i torna a repetir el¬†passi¬†de models improvisat a l’espera que alguna clienta potencial li demani per tal o tal altre conjunt i s’estableixi el convenient regateig.

Rere nostre acaba d’arribar un grup de gent de color, angolesos, capitanejats per un paio que en fa dos de jo i que duu unes ulleres de sol daurades a joc amb un rellotge d’or mass√≠s que, imag√≠n, deuen valdre for√ßa m√©s que el meu salari anual o potser bianual.
A aquestes hores, totes les hamaques i para-sols estan ocupats, per√≤ l’encarregat de la concessi√≥, emp√®s tal vegada per un honorable sentiment de solidaritat envers els nostres germans del continent afric√†, fa mans i m√†nigues (i aconsegueix despr√©s d’alguna gesti√≥ de reubicaci√≥ d’altres usuaris) per a obsequiar els nouvinguts amb un gener√≥s espai a primera l√≠nia de platja on poder gaudir de la jornada mentre els preparen alguna coseta per picar al restaurant d’escales amunt, el dels preus acords amb la brillantor dels complements nobles que ostenten els nadius d’Angola.

Sobtadament cansat d’observar el m√≥n que ens envolta, tract de llegir el llibre de contes que haur√© de presentar en unes setmanes.
D’un punt, al√ß un poc la mirada mig entretingut. A uns metres, una llanxa auxiliar d’un dels incomptables iots i velers que enterboleixen l’horitz√≥, ha sortit del carril senyalitzat i envaeix la zona de bany. Un boix s’hi apropa, innocent, i es capbussa a tocar de les h√®lixs del motor que la patrona del dingui est√† a punt de posar en marxa.

Es palpa, per un instant, la tragèdia, i tu crides per salvar el món una volta més.

David Setbetes

Els comentaris publicats a la secci√≥ d‚ÄôOpini√≥¬†no representen el parer de R√†dio Illa. Aquest mitj√† no es fa responsable de les opinions que s√≥n recollides en aquesta secci√≥. R√†dio Illa es reserva l‚Äôopci√≥ de publicar parcialment el text o a no fer-lo p√ļblic en el cas de vulneraci√≥ dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secci√≥ d‚ÄôOpini√≥, adre√ßau-vos al correu electr√≤nic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, n√ļmero de DNI o NIE i contacte de tel√®fon.

Compartir

Comentaris (2)

  • Mediterrani

    La nostra millor platja, ja fa molts anys que no es per als de Formentera. Es una vergonya. O un ha de llevar-se molt d‚Äôhora o hi ha que anar a darrer hora de la tarde, ja que hi ha llargues cues per accedir-hi. Un dia dels que vaig matinar molt hem vaig trobar com preparaven les amanides i les fruites que venen tallades, damunt una moto i sense rentar-se les mans i aix√≤ despr√©s de la pand√®mia. Lamentablement es permet tot el que est√† prohibit i sincerament enyoro el temps on passaven homes amb cistelles de fruita i cantant: ‚Äú-pinya, coco, ananas‚Ķ‚ÄĚ , on els preus eren mes permissius i pod√≠em menjar als kioscos de platja com el kiosco Ferm√≠n, Juan y Andrea, Pirata, Ministre,‚Ķ ara es inimaginable! Tenim un turisme molt poc respectu√≥s i hem bull la sang cada vegada que veig la gent creuant per les dunes i deixant tot ple de burilles. La venda ambulant pot ser el menor dels problemes, ja que ning√ļ fa res i prefereixen pagar la multa mentres fan l‚Äô agost. Amb la pand√®mia tornarem a Illetes, quina tranquil-litar! Per√≤ qu√® poc va durar!

  • Van Alex

    David es incompatible querer escribir y ser un cerdo fascista hablando de la gente de color en el siglo 21 y denigrando el trabajo ajeno de los vendedores ambulantes que en muchos casos en una semana ganan lo que t√ļ en un mes. Asco leer tu texto de seudo escritor que con la queja quiere darle forma a un cuento de terror.

Deixa una resposta

PROGRAMES