L’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE) ha emès un comunicant contra la proposta de construir una incineradora a l’illa d’Eivissa, argumentant que es tracta de “la pitjor de les solucions possibles” per a la gestió de residus.

Segons l’entitat, la construcció d’una nova planta suposaria un elevat cost econòmic i territorial, a més de generar greus problemes de congestió durant el procés de construcció, que podria durar entre 10 i 15 anys.

Prou capacitat

L’institut d’estudis locals al·lega que en aquest temps els residus s’haurien de traslladar a Mallorca, un trasllat que argumenten que, si es considera “segur i eficient”, pot continuar sense necessitat de crear noves infraestructures contaminants.

El comunicat recorda que a Europa, a l’Estat espanyol i a les Illes Balears “ja hi ha prou capacitat d’incineració per assumir els residus generats, sense haver de construir noves plantes”.

De fet, subratllen que la incineradora de Son Reus (Mallorca) es va dimensionar pensant en l’arxipèlag sencer i que ja ha tractat residus provinents d’altres regions com Nàpols.

Fums nocius

Des del punt de vista ambiental, alerten que les incineradores emeten fums nocius que, malgrat els filtres, no poden eliminar-se del tot, afectant l’aire que respira tota la població.

També recorden que la incineració genera un 30% de residus en forma de cendres i escòries que caldrà dipositar en un nou abocador, per la qual cosa tampoc suposa una eliminació definitiva del problema.

Argumenten, a més, que amb aquesta mesura no es redueixen les emissions per transport per carretera, el qual és similar en les dues opcions, la de traslladar els fems i la d’incinerar-los a Eivissa, ja que el transport marítim pot ser elèctric (solar) i no hi ha pressa per fer el trajecte.

Alternatives

L’IEE insta les institucions d’Eivissa i el conjunt de la comunitat autònoma a abandonar la via de la incineració i centrar els esforços en polítiques actives de reducció, reutilització i reciclatge de residus. Entre les propostes concretes que plantegen hi ha la d’optimitzar embalatges, impulsar campanyes de conscienciació, incrementar les taxes i implementar sistemes de recollida selectiva, com el porta a porta.

Cohesió entre illes

Finalment, l’Institut fa una crida a la cohesió territorial: “Les quatre illes som una comunitat, per a les coses bones i per a les dolentes”, conclouen, tot reclamant solucions que reforcin el vincle comú i no que aïllin cada illa davant els seus propis reptes ambientals.