La realitat és com la mar: indomable, tossuda, impossible de dominar amb discursos. I tant se val quants eufemismes inventi Madrid per disfressar-la, la veritat segueix aquí, salada i cruel, colpejant les nostres costes. L’anomenen ruta balear. Jo li dic pel seu nom: la ruta algeriana cap a les Balears. I ja està consolidada. Qui ho negui, menteix.

En el que portam de 2025, més de 5.000 persones han arribat en pastera a les illes. Un 170% més que l’any passat. Famílies senceres, nins tots sols, homes extenuats que es juguen la vida en travessies impossibles. I, al seu costat, el silenci dels que mai no van arribar: 328 desapareguts en només sis mesos. Una tragèdia que no surt als titulars oficials, però que es respira en cada ona que retorna un cos sense nom.

Mentrestant, el Govern central proclama emergències temporals, reparteix milions i organitza rodes de premsa. Pa per avui, fam per a demà. L’anomenada emergència migratòria aprovada fins al desembre no és més que un pedaç. I ho sabem tots. El que necessitam no és improvisar amb mòduls i discursos, sinó planificar amb serietat, a mitjà i llarg termini. I això exigeix reconèixer l’evidència: que les Balears suporta ja una ruta migratòria consolidada.

Per què no ho fan? Perquè la paraula “consolidada” crema. Obliga a acceptar que aquest problema no és conjuntural, sinó estructural. Reconèixer-ho voldria dir comprometre recursos permanents, coordinar de debò les administracions i dissenyar un pla que vagi més enllà del calendari electoral. Més fàcil és repetir que “es revertirà la situació” i mirar cap a un altre costat. Però la tempesta no es reverteix. No amaina. Creix. I aquí la patim.

Llorenç Córdoba en el Parlament. Arxiu

Formentera és a primera línia del Mediterrani. Cada setmana arriben barques de fusta. Arriben els que sobreviuen. No arriben els que la mar s’empassa. I mentrestant, els qui vivim aquí veim com les institucions locals, sense recursos suficients, carreguen amb un pes que no els correspon.

Per això he presentat una proposició d’urgència al pròxim ple del Consell de Formentera. Reclamam tres coses tan bàsiques que quasi fa vergonya haver-les de recordar:
1. Reconèixer oficialment la ruta algeriana cap a les Balears com a consolidada.
2. Declarar la contingència migratòria a les Balears, més enllà de l’emergència temporal.
3. Garantir coordinació i recursos estables per gestionar una crisi que ja no és passatgera.

Esper —i ho dic amb tota la serietat del món— que tots els consellers, sigui quin sigui el seu color polític, donin suport a aquesta proposta. Perquè aquí no hi caben trinxeres ni banderes de partit. Aquí parlam de dignitat, de seguretat, de drets humans i de la supervivència de la nostra illa davant una crisi que ens desborda a tots.

La mar no entén d’ideologies. I cada pastera que arriba ens ho recorda. La pregunta és: continuarem negant la realitat, o tindrem el coratge de reconèixer-la d’una vegada per totes?

Llorenç Córdoba Marí, conseller no adscrit del ple del Consell de Formentera i diputat al Parlament de les Illes Balears

Els comentaris publicats a la secció d’Opinió no representen el parer de Ràdio Illa. Aquest mitjà no es fa responsable de les opinions que són recollides en aquesta secció. Ràdio Illa es reserva l’opció de publicar parcialment el text o a no fer-lo públic en el cas de vulneració dels drets fonamentals.

Si voleu fer arribar un article per ser publicat a la secció d’Opinió, adreçau-vos al correu electrònic info@radioilla.cat. Juntament amb el text cal que ens envieu el nom complet, nombre de DNI o NIE i nombre de telèfon.