El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Economia ha aprovat el límit de despesa no financera de les Illes Balears per a l’exercici 2026. S’ha fixat en 6.924,4 milions d’euros, la qual cosa suposa un augment de 361,5 milions (+5,5%) respecte de la xifra aprovada per a l’exercici 2025.

El Gobvern apunta que malgrat la incertesa respecte al marc fiscal aplicable a l’exercici 2026, es pren com a referència indicativa un dèficit màxim equivalent al 0,0% del PIB previst. Per tant, i per tercer exercici consecutiu, es preveu un escenari d’equilibri pressupostari.

El més alt de la història

​Aquest és el sostre de despesa no financera més alt de la història de les Illes Balears i, segons el Govern, permetrà desenvolupar les polítiques necessàries per a la transformació del model econòmic, a més de reforçar els serveis públics de la Comunitat Autònoma i respondre a les principals necessitats dels ciutadans. En total, durant aquesta legislatura el sostre de despesa haurà augmentat en 976,5 milions d’euros. És la primera passa per a l’elaboració i la posterior tramitació del Projecte de llei de pressuposts generals de les Illes Balears.

​Es calcula que els ingressos no financers per al 2026 ascendiran fins als 6.206,3 milions d’euros, mentre que els 718,1 milions restants corresponen als ajusts de comptabilitat nacional.

​En conjunt, milloren les previsions d’ingressos tributaris continguts en els capítols 1 i 2, d’imposts directes i indirectes, respectivament, passant dels 5.938,6 milions en el 2025 als 6.060 milions prevists per al 2026, un increment de 121,4 milions.

Pugen els ingressos per l’IRPF i baixen per l’IVA

​​Els ingressos provinents de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) ascendeixen fins als 2.600,8 milions (+1,5%) respecte dels prevists inicialment. En el cas dels ingressos provinents de l’impost sobre el valor afegit (IVA), es preveuen 1.549,3 milions d’euros, un 5,7% menys que el 2025, per mor de dos efectes: primer, que la liquidació provisional del 2024 és negativa i, segon, els lliuraments a compte cauen un 3,7%.

L’aportació de les Balears al sistema de finançament autonòmic es redueix

​D’altra banda, l’aportació neta de les Illes Balears al sistema de finançament autonòmic mitjançant els fons que afecten l’arxipèlag (el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, el Fons de Suficiència Global i el Fons de Competitivitat) disminueix en 217,5 milions d’euros. Així, en conjunt, la Comunitat és aportadora neta amb un import agregat de -408,5 milions d’euros.

​Respecte dels tributs cedits, es preveu ingressar 931,3 milions de l’impost sobre transmissions patrimonials (+10,1%) i 83,9 milions de l’impost sobre successions i donacions (28,3%), entre d’altres. A més, amb el tribut propi de l’impost sobre les estades turístiques, es preveu una recaptació 148,6 milions d’euros, basant-se en unes perspectives d’activitat turística similars a les de 2025.

​​Finalment, el conjunt de transferències corrents i de capital previstes a favor de la Comunitat Autònoma –excloent les del sistema de finançament autonòmic- augmenten un 19,5%, fins als 452,9 milions: 256,2 milions d’ingressos de conferències sectorials i altres aportacions de l’Estat, 152,3 milions del Factor d’Insularitat i 44,4 milions d’aportacions de la Unió Europea en concepte, principalment, dels fons FEDER i FSE.​