Les fortes pluges registrades a finals de setembre i principis d’octubre han deixat un rastre inèdit a les Illes Pitiüses. En només 24 hores, Eivissa va acumular fins a 256 litres per metre quadrat, la xifra més alta en més de set dècades, mentre que Formentera també va patir precipitacions excepcionals que van provocar talls de llum i dificultats en la mobilitat.

Episodis de pluja a les Pitiüses

Segons explica Jorge Rodríguez, portaveu adjunt de l’AEMET a les Illes Balears, es tracta d’episodis excepcionals que criden molt l’atenció, ja que a Formentera el 30 de setembre van caure 115 litres. Així, “en un sol dia va ploure l’equivalent a una tercera part del que portàvem d’any”, assegura Rodríguez. Igualment, en un dia a Eivissa es van acumular 252 litres mentre que des de principi d’any havien caigut 422 litres per metre quadrat. “Aquests fenòmens posen de manifest la importància d’estar preparats mitjançant el sistema d’avisos meteorològics i de mantenir una bona coordinació entre els serveis meteorològics i d’emergència”, assenyala Rodríguez.

Gabriel i Alice

Els episodis van ser causats per la combinació de dues situacions meteorològiques consecutives diferents: primer, els efectes de la borrasca Gabriel, que abans havia set un huracà, i que va travessar l’Atlàntic i va arribar a la península com una borrasca activa, i pocs dies després, la DANA Alice, una depressió aïllada en nivells alts que va injectar aire fred en altura. “Aquest aire fred, sumat a la temperatura encara elevada de la mar, va actuar com a combustible addicional i va afavorir la formació de tempestes persistents”, explica el portaveu de l’AEMET.

Escalfament de la mar

El portaveu de l’AEMET adverteix que aquests episodis podrien repetir-se amb més freqüència. “La temperatura del mar és un dels indicadors més clars del canvi climàtic”, afirma. Aquest estiu, la temperatura mitjana de la mar a l’arxipèlag ha estat de 26,6 °C, el segon valor més alt registrat. “En el passat també hi havia DANAs i borrasques, però no amb aquests valors tan extrems ni amb aquesta recurrència.

Formentera

Rodríguez reconeix que, a Formentera on la pluja sovint “sembla esquivar l’illa”. “Això es deu simplement a la seva mida reduïda i al fet que no té orografia destacada. Les muntanyes afavoreixen la formació i descàrrega de núvols. A Formentera, per pura probabilitat i estructura del terreny, és més difícil que la pluja hi descarregui.

Models

Pel que fa a la predicció, el meteoròleg explica que els models meteorològics actuals són representacions matemàtiques de l’atmosfera que s’alimenten cada dia amb dades de satèl·lits, globus meteorològics, avions i estacions de superfície. “Durant la pandèmia, amb menys vols comercials, vam comprovar com els models funcionaven pitjor per manca de dades”, comenta com a curiositat. Actualment, els models a curt termini ofereixen una gran fiabilitat, però el paper del predictor humà continua essent clau: “Els models no poden afinar tant en zones petites com les Balears, i aquí l’experiència local dels predictors és essencial per completar i ajustar la previsió.”

Podeu escoltar l’entrevista a continuació: