Pujar a la muntanya i quedar-s’hi viure, lluny de la ciutat, és una opció que guanya adeptes. Almenys és una fantasia compartida per a moltes i molts. Cada cop més. Molts se senten aclaparats per unes pulsions de la societat que no comparteixen i un ritme de vida que els ofega. I la idea, sovint idealitzada, d’un projecte de vida fora de la comunitat -o, almenys, escollint quan relacionar-s’hi amb comptagotes- és un caramel per a algunes ments i algunes ànimes. Per tant, podem dir que el fet de fugir, fins i tot aïllar-se, és una dèria que, de fet, sempre ha empaitat als homes. No en va, les Upanixads es van escriure al bosc, i el Buda també va deixar enrere el soroll per reflexionar i assolir el nirvana.

En l’època moderna, qui ha encarnat aquest ideal de la fugida a la muntanya fou, en primer lloc, Henry David Thoreau quan va construir amb les seves mans ca seva a Walden. Molts l’han volgut emular. En la literatura ho hem vist en històries com les de Cognetti o Moresco, per parlar d’un país que ens queda a prop. O també en tenim un al·legat d’en Sylvain Tesson i el seu temps al Baikal i un títol prou eloqüent, ‘La vida simple’. A les cabanyes aïllades a la muntanya s’hi poden fer coses molt polides… com un disc extraordinari, com ava fer en Justin Verno, que convalescent, va anar a la cabana de caça de son pare a Wisconsin i va quedar-hi fins que li va arribar la inspiració amb el primer àlbum de Bon Iver, per exemple.

Però la persona sobre la qual volem parlar a continuació, no va marxar a la muntanya per gravar un disc o escriure novel·les, . En canvi, es va convertir en una figura pop, com testimonien la munió de samarretes que s’han venut d’ell, les sèries a Netflix, o, sense anar més lluny, un petard pop dels Mando Diao.

Ei, Theodore Kaczynski, a principis dels setanta, va deixar el seu lloc de professor a una de les millors universitats del món, amb un futur prometedor davant -donat el seu altíssim coeficient intel·lectual- i va comprar un tros de terreny aïllat a un lloc on ningú el molestés i on pogués viure aïllat de la societat: la Montana profunda, als EEUU. Des d’allà, va construir un corpus de pensament filosòfic en contra del desenvolupament tecnològic de la societat. Paral·lelament, va començar a enviar bombes a objectius seleccionats i durant gairebé vint anys, amb dues dotzenes d’enviaments, va tenir fora de joc i dels nervis al FBI. Va matar a tres persones i en va ferir a unes quantes més. Va passar a ser conegut com a Unabomber perquè els primers artefactes els va enviar a universitats. Fou detingut finalment el 1995. I ara fa dos anys, ja ancià, es va penjar en la seva cel·la de la presó.

Avui us volem parlar de què pensava Theodore Kaczynski, l’Unabomber, que és de què va el llibre que ha publicat recentment Errata Naturae amb el títol de Desde un bosque lejano. En aquest volum trobem els textos, reflexions i manifestos que Kaczynski va deixar escrits.

Ho hem fet al De far a far amb l’editor d’Errata naturae, Ruben Hernandez: