El senador electe d’Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha instat totes les forces polítiques a sumar-se “a un acord ampli per impulsar mesures que restringeixin la compra d’habitatges per part de no residents a les Illes Balears”. El representant pitiús ha advertit que aquesta dinàmica “està aguditzant la pressió immobiliària i expulsant milers de ciutadans del seu propi territori”. Segons ha expressat, “és el moment de deixar de banda diferències partidistes i treballar junts per garantir el dret a un habitatge digne i assequible per a famílies, joves i treballadors”. “Necessitam mesures fermes per frenar la compra massiva per part de no residents i protegir el futur de les nostres illes”, ha remarcat.

Residents

El portaveu insular a la cambra alta ha recordat que “fa uns mesos va presentar una proposta per prioritzar l’accés a l’habitatge de la població resident en territoris insulars com les Canàries i les Pitiüses, amb la finalitat de regular l’adquisició d’immobles i reduir l’impacte del capital estranger”. Ferrer ha participat en el debat d’una moció presentada per Vox, que plantejava mesures fiscals a favor dels residents en la compra d’immobles.

“Compra massiva”

El senador ha retret a la formació d’extrema dreta que mesos enrere l’acusàs de “xenòfob quan ell mateix reclamava protegir els residents”. “Ens alegra que avui reconeguin que hi ha un problema real derivat de la compra massiva d’habitatge per part de persones amb alt poder adquisitiu, procedents sobretot de països europeus i llatinoamericans”, ha afirmat.

25N

Durant la seva intervenció, el representant pitiús ha recordat també que aquesta setmana es commemora el 25N, Dia Internacional per l’Eliminació de les Violències contra la Dona, i ha assenyalat que “estaria bé que també assumissin que la violència de gènere existeix i mata moltes dones cada any”.

Compra d’habitatges

Pel que fa al mercat immobiliari, Ferrer ha subratllat ·que el 30% de les compres d’habitatges a les Balears ja són realitzades per compradors estrangers, molts vinculats a inversions orientades al lloguer turístic o a segones residències·. Ha citat com a exemple el cas de Santa Eulària, a Eivissa, “on el preu mitjà de l’habitatge arriba als 2,1 milions d’euros”. “Qui es pot permetre això?”, ha advertit.

“Marc legislatiu”

Tot i reconèixer que algunes de les mesures de la moció debatuda “van en la línia del que defendem des de fa temps”, el senador ha insistit que “cal avançar amb més determinació”. En aquest sentit, ha reclamat que Espanya sol·liciti a la Unió Europea “un marc legislatiu específic” que permeti territorialitzar restriccions “temporals però contundents” a la compra d’habitatge per part de no residents en zones tensionades com les Balears. Ha recordat que iniciatives similars ja existeixen en regions d’Itàlia i Dinamarca, i que el Parlament balear ja va instar el Govern el 2022 a explorar aquesta via.

“Cinc anys de residència”

El representant pitiús també ha assenyalat que l’Executiu balear havia plantejat un requisit de cinc anys de residència prèvia per comprar un habitatge, “una mesura que necessitava excepcions dins del marc comunitari i que va motivar la creació d’un grup de treball”. “Avui he llegit que la Generalitat de Catalunya estudia fórmules similars. Això demostra que no parlam d’una reivindicació aïllada, sinó d’una necessitat real en territoris altament tensionats”, ha afegit.

“Efectes greus”

Ferrer ha denunciat que “aquesta situació provoca efectes greus: augment de l’infrahabitatge, pèrdua de població jove i dificultats per captar professionals en sectors essencials com la sanitat, l’educació, la justícia o l’administració pública”. “I no és per culpa de la immigració que alguns s’entesten a criminalitzar —ha afirmat—, sinó principalment per l’arribada massiva de capital estranger especulatiu”.

Recepció del president d’Alemanya

D’altra banda, el senador eivissenc ha assistit aquest dimecres a la recepció institucional al president de la República Federal d’Alemanya, Frank-Walter Steinmeier, durant la seva visita d’Estat a Espanya. L’acte, presidit per la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i pel president del Senat, Pedro Rollán, ha tingut lloc al Congrés dels Diputats.