El Consell Insular de Formentera ha estat avui escenari de la presentació de la Memòria del Consell Econòmic i Social (CES) de 2024. Segons informa la institució en un comunicat es subratlla “la singularitat turística de Formentera: visitants de qualitat, majoritàriament estrangers i amb més rendibilitat per estada”.

El president del Consell, Óscar Portas, juntament amb el vicepresident segon i conseller d’Economia, Territori i Infraestructures, Javier Serra, han rebut aquest matí al president del Consell Econòmic i Social (CES), Francesc Fiol, el secretari general, Antonio Alcover, i el conseller del CES, Juan Manuel Costa.

Turisme a Formentera: menys volum però més rendibilitat

La Memòria deixa clar que “hi ha menys turistes que a les altres illes però molt més rendibles”. Amb una despesa total de “452 milions d’euros” el 2024, l’illa registra un increment del “24,2% amb respecte el 2023”.

També destaca que la despesa per persona i dia és de “222 euros, molt per damunt de la mitjana balear (187 euros)”. En comparació, el document mostra que Menorca, Mallorca i Eivissa registren xifres inferiors: cap d’elles supera la mitjana de Formentera en despesa per turista.

Pel conjunt de l’estada, la despesa arribà a “1.155 euros”, superior als registres de Mallorca, Menorca i Eivissa, i l’illa també encapçala l’increment de visitants: un “18% en un any, el percentatge més alt de totes les illes”.

A més, Formentera presenta estades curtes, de “5,1 dies de mitjana”, un perfil d’hostes “81% estrangers” i un model molt basat en hotels, on “el 95% dels viatgers s’allotgen en hotels”, molt per sobre del “82% de la mitjana balear”.

Creixement econòmic desigual però resilient

El CES assenyala que les Pitiüses registren un creixement anual del PIB del “3,3% l’any 2024”. Aquesta xifra és inferior a Mallorca (4,4%) i a la mitjana balear (4,0%), però superior a Menorca (1,5%). Amb perspectiva temporal, entre 2019 i 2024, les Pitiüses acumulen “un increment del 14,8 %, la taxa més elevada de totes les illes”, per sobre de Mallorca (9,6%) i Menorca (9,0%). Segons l’informe, això evidencia “una dinàmica expansiva i resilient”.

Mercat de treball: l’estacionalitat més alta de tot l’arxipèlag

El CES subratlla que l’illa pateix “una elevada intensitat estacional”. Formentera registrà “4.948 persones ocupades” el 2024, un “creixement del 3,5%” equivalent a la mitjana balear.

No obstant això, l’illa encapçala l’estacionalitat laboral, amb un increment d’afiliació entre juliol i desembre del “148,4%”. La diferència amb la resta d’illes és contundent: Mallorca registra un “27,3%”, Menorca un “49,8%” i Eivissa un “78,7%”. La Memòria conclou que això provoca “pics de màxima intensitat laboral concentrats en pocs mesos”.

Demografia: la major proporció de residents nascuts fora de les Balears

El CES assenyala que el creixement demogràfic és del “27,9%” a Formentera, un percentatge pràcticament igual al d’Eivissa (“27,8%”) i superior a Mallorca (20,7%) i Menorca (13,9%). La població arribà el 2024 als “11.483 habitants”.

A més, Formentera és l’illa “amb la major proporció de residents nascuts fora de les Illes Balears: el 62,84%”. Aquesta dada supera Eivissa (“61,7%”), i queda molt per damunt de Mallorca (“45,7%”) i Menorca (“44,1%”). També destaca que els estrangers representen el “27,95% del total”.

Pel que fa a la pressió humana, la població flotant a l’agost “gairebé va triplicar la resident, amb un increment del 182,8%”, el valor més alt de les Illes Balears, per sobre d’Eivissa (“94,1%”).

Dependència energètica creixent

La Memòria indica que Formentera presenta una “dependència creixent de l’exterior” en consum energètic. La demanda elèctrica augmenta “un 2,7%”, mentre que la producció interna cau “un 22,9%”, generant un dèficit de “67,0 gigawatts per hora”.

Tot i aquesta situació, Formentera encara no arriba al desequilibri d’Eivissa, que presenta “un balanç negatiu de 626 gigawatts per hora”. L’illa se situa en valors similars a Menorca (–67,7 GWh), mentre que Mallorca destaca per un “superàvit de 761 gigawatts per hora”. L’informe mostra així una dependència energètica que obliga l’illa a importar gairebé tota l’electricitat que consumeix, sense capacitat pròpia de generació.

Ús del català: per sota de la mitjana balear

L’ús del català a les proves PBAU a Formentera va ser del “37%”. El CES remarca que es tracta “d’un percentatge per davall de la mitjana, que se situa en el 47,8%”. No obstant això, supera Eivissa (“31,7%”), però queda molt per sota de Menorca (“58,2%”) i Mallorca (“64,3%”).

Medi ambient: millor puntuació de l’arxipèlag

El CES destaca que Formentera obté “49,8 punts” en l’Indicador Sintètic Mediambiental, la puntuació més alta de les Balears. La segueixen Menorca (“43,5”), Mallorca (“42,1”) i, en darrer terme, Eivissa (“39,3”).

Un organisme independent per avaluar la realitat balear

Finalment, la nota recorda que el CES és un òrgan de “participació, estudi, deliberació, assessorament i proposta”, amb personalitat jurídica pròpia que li permet actuar amb independència i oferir “un estudi el més objectiu i ampli possible de la realitat de l’arxipèlag”.