La producció de vi de la terra a les Illes Balears s’ha incrementat un 7%, amb augments destacats a Formentera (+40,6 %), Menorca (+27,3 %) i Eivissa (+13,6 %), d’acord amb les dades de la Conselleria balear d’Agricultura. Aquest augment s’explica, en part, per l’entrada en producció de noves vinyes i per la recuperació de parcel·les que l’any anterior no es varen poder veremar, exposa el Govern. En canvi, la producció de vi amb denominació d’origen protegida (Binissalem i Pla i Llevant) ha disminuït un 4,2 %.

En el conjunt de les Balears, la producció de vi amb marca de qualitat ha assolit enguany els 55.126 hectolitres, fet que suposa un increment del 3,5% respecte a 2024. Aquesta producció correspon tant als vins emparats per les denominacions d’origen protegides, així com el Vi de la Terra Mallorca, Vi de la Terra Illa de Menorca, Vi de la Terra Eivissa, Vi de la Terra Formentera, Vi de la Terra Serra de Tramuntana i Vi de la Terra Illes Balears.

Creix la producció però es redueix la superfície cultivada

Tot i l’augment global de la producció de vi, la superfície de vinya en producció destinada a vins de qualitat ha estat de 2.105,4 hectàrees, un 2,9 % inferior a la de l’any anterior. Pel que fa a la producció total de raïm, aquesta ha estat de 8.892 tones, un 4,4 % més que el 2024, amb una producció mitjana de 4.224 kg per hectàrea, un 7,5 % superior a la de l’any passat, però encara per davall dels registres dels anys 2022 i 2023.

Augment del rosat

Pel que fa als tipus de vi, la producció de vins blancs ha augmentat un 1,8 %, fins als 21.851 hectolitres, mentre que els vins rosats han experimentat un increment notable del 25,3 %, amb 11.784 hectolitres. En canvi, la producció de vins negres ha disminuït un 4 %, situant-se en 21.491 hectolitres.

La incidència dels tudons

El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local del Govern balear, Joan Llabrés, ha explicat que «la verema de 2025 ha estat especialment complexa d’interpretar, ja que ha estat condicionada per diversos factors sobrevinguts que han tengut una incidència directa en la producció final». En aquest sentit, Llabrés ha assenyalat que «tot i un inici d’any favorable, amb pluges a la primavera que feien preveure una collita elevada, episodis com la pedregada del 16 d’abril, els danys causats pels tudons, la presència de malalties com el mildiu i l’oïdi, així com el cessament d’activitat d’alguns cellers, han limitat el potencial productiu d’algunes zones».

A més, el director general ha destacat que «la producció de 2025, tot i ser superior a la de 2024, es manté molt per davall de l’any 2023, quan es va assolir el màxim històric amb 68.440 hectolitres, i s’ajusta millor a la demanda actual del mercat, especialment si es tenen en compte les existències acumulades d’aquella anyada excepcional».