La Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears ha traslladat que durant l’any 2024 es van atendre un total de 148 persones afectades per addiccions sense consum de substàncies, com ara ludopatia (joc presencial o en línia) i l’ús compulsiu d’internet i xarxes socials, entre altres trastorns conductuals. Aquesta xifra és idèntica a la registrada el 2023, segons una nota informativa publicada aquest divendres per la pròpia conselleria.

Homes i dones

La informació de la Conselleria indica que dels 148 tractaments dispensats, 118 pacients eren homes (79,7 %) i 30 eren dones (20,3 %). Els casos de joc addictiu van representar els més habituals, amb 100 persones ateses relacionades amb aquesta conducta, seguits pels tractaments per ús compulsiu de dispositius electrònics o xarxes socials (30 casos) i trastorns relacionats amb pràctiques sexuals (11 casos). També es van atendre sis persones per compres compulsives.

Perfil més comú

Segons les dades facilitades pel Govern, el perfil més comú dels pacients amb addicció al joc va ser el d’homes d’uns 42 anys, majoritàriament amb estudis secundaris o superiors i amb feina. En canvi, els tractaments per ús compulsiu d’internet i mòbils van afectar, de mitjana, persones més joves, amb una edat mitjana al voltant dels 21,5 anys.

“Repte significatiu”

La nota oficial subratlla que les addiccions conductuals “són un repte significatiu per a la salut i el benestar social” de l’arxipèlag, i fomenta la importància “d’un abordatge integral que inclogui prevenció, assistència i incorporació social”. Així mateix, la Conselleria recorda que aquestes dades s’emmarquen dins del Pla Integral d’Addiccions de les Illes Balears 2025-2032, “una estratègia que pretén coordinar esforços per fer front a les addiccions, tant de substàncies com de comportament, i donar suport a la població afectada”.

Pla d’Addicicions

Aquest pla, impulsat per les autoritats sanitàries, “busca adaptar la resposta a una realitat canviant, especialment en col·lectius joves, i promou l’accés a recursos d’atenció i de tractament arreu de les illes”.

En aquest context, el Govern balear manté l’èmfasi “en la sensibilització ciutadana, la detecció precoç i la promoció de la salut mental, com a eixos clau per reduir els efectes de les addiccions no només en els individus sinó també en el seu entorn familiar i social”.