TOP
Composició de l’estàtua de Marià Villangómez a Eivissa i el llibre ‘L’any en estampes’.

Miquel Àngel Aguiló: “El llibre de Villangómez em va encantar i vaig decidir convertir-lo en música”

Aquest diumenge passat, el teatre Can Ventosa ha acollit l’estrena d’El so de les estampes, l’obra musical del compositor Miquel Àngel Aguiló, basada en el llibreL’any en estampes’ del poeta eivissenc Marià Villangómez. L’obra es construeix com un poema simfònic en dotze moviments, corresponents als dotze mesos de l’any a través dels quals s’estructura el llibre.

Projecte de reedició amb QR 

Aguiló ha explicat que el projecte inclou la voluntat de reactivar el llibre a través d’una possible reedició amb un codi QR que permeti escoltar fragments de la música, amb l’objectiu que l’obra pugui tornar a circular, especialment en l’àmbit educatiu. També ha apuntat que la versió simfònica és fruit d’un procés llarg, que ha passat per una primera versió per a banda i que pot requerir diversos anys de desenvolupament. A més, no ha descartat portar un concert a la nostra illa, a Formentera i ha exposat la idea de formar una orquestra amb el nom ‘Orquestra d’Eivissa i Formentera’ per fer concerts a les dues illes en condicions d’igualtat.

‘L’any de les estampes’

Aguiló ha explicat que la decisió de portar el llibre al llenguatge musical neix d’una lectura que l’ha captivat profundament. Segons ha detallat, es tracta d’un text que el va enamorar per la seva “força descriptiva, per una prosa poètica molt rica, plena de matisos, colors i aromes”. A partir d’aquí, li va sorgir la idea de fer-ne un homenatge musical i convertir-lo en una obra estructurada en dotze estampes, tal com fa el llibre.

El compositor  ha assenyalat que el llibre de Villangómez, acabat el 1954, descriu el pas d’un any complet, mes a mes, retratant usos i costums, el fred, els vents, les gelades, la calor de l’estiu, la mar i el paisatge, configurant un recorregut vital que, en acabar, esdevé també el viatge d’una vida.

Imatges

Pel que fa a la traducció musical d’aquestes imatges, Aguiló ha explicat que el procés parteix de la sensibilitat pròpia dels músics i de la capacitat de convertir emocions i colors en sons. Ha detallat que cada mes té una atmosfera pròpia: el gener es presenta amb un ambient fred, nocturn i inhòspit; el febrer combina la sembra, el fred i les nevades amb el carnaval; el març i l’abril obren pas a la natura; i l’agost se centra en la baixada a Vila i en el mercat, amb personatges concrets com l’afilador.

Instruments

L’obra utilitza una paleta instrumental àmplia, amb flautes, oboès, clarinets, corda, percussió i cor. Aguiló ha indicat que aquesta varietat li permet anar “colorejant” cada estampa segons el moment: formacions més reduïdes en els passatges íntims, com els que parlen de les persones a l’ombra, i un desplegament més ampli de vents quan l’escena és col·lectiva, com en el Carnaval, per recrear el so d’una banda.

“Text”

El compositor ha remarcat que ha seguit el text amb molt de respecte, treballant sempre a partir de fragments concrets del llibre i incorporant un narrador per introduir idees i facilitar la comprensió del relat. En aquest sentit, ha definit l’obra com una visió personal, però molt respectuosa i molt aferrada al text”.

Públic

Finalment, ha destacat l’acollida del públic en l’estrena a Can Ventosa, amb totes les entrades venudes, una forta càrrega emocional i una implicació notable del cor, convertint el concert en una experiència viscuda intensament, més enllà del que pot oferir una gravació.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:

Compartir

Deixa una resposta

PROGRAMES