El capità de la marina mercant i escriptor formenterer Juan Bautista Costa Juan ha estat distingit amb un dels Premis Ramon Llull que atorga el Govern de les Illes Balears, un reconeixement que ha explicat que li ha estranyat, però que després s’ha sentit “molt agraït” perquè, segons les seves paraules, “els marins no solen rebre massa premis”.

Tradició familiar

Costa ha explicat que la seva vocació ve de família i que una part del seu avi ja era patró d’una goleta a Cuba. Ha assegurat que va créixer escoltant històries de vaixells i navegacions, fet que li va despertar ben aviat la il·lusió per la mar. Amb només catorze anys va marxar de Formentera per estudiar a Palma, on va iniciar una formació que ha qualificat d’exigent però determinant. Ha recordat que va passar la infància i la joventut entre Palma i Barcelona, formant-se a l’Escola Nàutica de Palma, que ha destacat com un centre de gran prestigi.

Dificultats per estudiar fora

L’entrevistat ha valorat les dificultats afegides que suposava créixer i formar-se des d’una illa petita. Ha explicat que sortir de Formentera no era gens fàcil, que els mitjans eren escassos i que sovint havia de fer nit a Eivissa per poder arribar a Palma, una triple insularitat que ha assegurat que ha patit i ha conegut molt bé.

Carrera nàutica

Pel que fa a la professió, Costa ha assegurat que la carrera nàutica és extremadament llarga amb molta càrrega teòrica i pràctica. Ha detallat que va ingressar a nàutica amb disset anys, superant tots els cursos sense suspendre, i que posteriorment va completar dos anys de pràctiques amb més de quatre-cents dies de navegació. Ha explicat que la preparació està pensada per resistir qualsevol circumstància, ja que a bord no hi ha horaris convencionals i la feina s’ha de fer sempre que calgui.

Vida a bord

Ha relatat que la vida a bord és una comunitat molt particular, on “ningú és imprescindible, però tothom és necessari”. Ha explicat que els torns de guàrdia solen ser de vuit hores diàries, repartides en dos torns, i que el temps pot fer-se molt llarg, especialment durant les grans travesses oceàniques. En aquest sentit, ha recordat haver travessat l’Atlàntic fins a 52 vegades i haver navegat en condicions extremes de boira, gel i trànsit intens, especialment a zones com Terranova.

Responsabilitat del capità

Costa ha assegurat que la responsabilitat del capità és enorme i que la tensió psicològica a bord pot ser molt elevada. Ha explicat que en situacions de boira o risc, la llei obliga el capità a estar al pont, amb una pressió constant i decisions que poden afectar directament la vida de tota la tripulació. En aquest sentit, ha reconegut que hi ha moments de por i tensió.

Cultura nàutica

També ha reflexionat sobre la manca de cultura marítima a Espanya, tot i disposar de més de 8.000 quilòmetres de litoral. Ha lamentat que sovint es confongui la figura del mariner amb la del capità, i ha explicat que els oficials de la marina mercant tenen una formació universitària llarga, amb títols professionals, acadèmics i fins i tot doctorats en transport marítim.

Èpoques del transport marítim

En relació amb la seva etapa professional, ha explicat que va navegar com a primer oficial en rutes com Haifa–Vancouver i que ha viscut diferents èpoques del transport marítim, amb canvis radicals en els ritmes de càrrega, les comunicacions i les condicions laborals. Ha assegurat que antigament els viatges eren més llargs i humans, mentre que avui el règim laboral i l’excés de comunicacions han canviat profundament la vida del capità.

Sis ciclons

Costa ha relatat haver superat fins a sis ciclons al llarg de la seva carrera, i ha atribuït la seva supervivència a l’aprenentatge rebut de grans mariners bascos, als quals ha qualificat d’excel·lents professionals. Ha explicat que saber anticipar-se i esquivar els ciclons a gran distància és clau, i ha recordat episodis tràgics viscuts per altres tripulacions. Concretament, ha explicat el cas d’una embarcació en la qual va treballar i que pocs mesos després d’haver desembarcat va patir un accident a les Bermudes on van sobreviure només sis persones de quaranta-dos tripulants.

Manuals i docència

Paral·lelament a la seva carrera marítima, ha destacat la seva vocació com a divulgador. Ha explicat que prenia apunts meticulosament de tot el que aprenia dels seus professors, antics mariners amb una gran saviesa pràctica, i que va decidir convertir aquest coneixement en llibres. Ha publicat 28 obres, tant en paper com en format digital.

Costa ha expressat que se sent orgullós que els seus fills hagin escollit el mateix camí professional que ell, i que des de ben petits ja mostraven passió i interès per la mar.

Navegació a Formentera

Juan Costa ha assenyalat que troba preocupant la navegació de recreació a Formentera per les restriccions, els costos elevats i la pressió econòmica que segons ell estan fent “la vida impossible” als qui volen navegar.  Assegura que com a president Club Nàutic de Formentera ha intentat lluitar per garantir aquest accés a la mar dels formenterers, però assenyala que ni ell ni cap altre president posterior ho ha aconseguit. Així, ha assegurat que això expulsa la gent i que moltes persones estan optant per vendre les seves embarcacions, quan històricament ha estat una forma d’expansió en una illa petita. Ha conclòs que, malgrat tot, continuar veient l’horitzó, les postes de sol i la sortida del sol des de la mar és una de les experiències més importants per a ell.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: