Com aborden els joves les relacions personals en un entorn on les xarxes socials i el fenomen digital tenen tant de protagonisme? Aquest és l’eix sobre el qual girarà la trobada del pròxim dilluns, 23 de febrer, de les 8.05 fins a les 8.55 hores, a l’IES Marc Ferrer, organitzada en el marc de la cinquena sessió de l’Hora del cafè, una oportunitat perquè famílies del centre puguin compartir les seves inquietuds sobre els hàbits digitals dels seus fills. La sessió estarà dinamitzada per l’orientadora Joana Aina Munar i l’especialista en Pedagogia Terapèutica, Pablo Toledo, i comptarà amb la col·laboració de Maikel Romero, tècnic en prevenció comunitària i educador social.

En aquesta conversa a Ràdio Illa, Munar i Toledo han reflexionat sobre l‘adolescència, una fase en què començam a identificar-nos “més amb els nostres iguals que amb la família“, però actualment “el que passa és que, a través de les xarxes socials, els iguals no són el grup d’amics que els pares coneixen“, ara aquest col·lectiu pot ser més ampli i fins i tot llunyà: “Pot ser un tio del Japó, o de Madrid, ja no són els quatre amics que els pares sempre han vist jugar amb ells”. A més, exposen que les característiques de les relacions telemàtiques poden tenir cert efecte de distorsió: “A les xarxes, ja sabem el que hi ha. S’ensenya el que s’ensenya (…) vides perfectes, no? Perquè tu te’n vas de viatge i penges les coses ‘guais’, però en el viatge potser has de pagar per la maleta, potser t’has enfadat amb el teu fill, però tot això no surt”.

Desapercebuts al carrer, líders a les xarxes

Els docents expliquen que el fet que cada vegada tenguem menys moments de relació “cara a cara té conseqüències”. Han detectat casos de joves que “són molt callats, no es relacionen, sempre estan sols, però després tenen una vida a les xarxes molt activa (…) allà duen la batuta“. O altres casos, d’adolescents que “tenen dificultats per iniciar relacions amb els seus iguals” o que fins i tot “utilitzen la intel·ligència artificial per escriure missatges, per comunicar-se amb un amic“. I es pregunten: “Fins a quin punt estem perdent la capacitat [d’expressar-nos] o ens estem fent cada vegada més insegurs per relacionar-nos amb els altres de forma assertiva?”

No jutjar-los i generar alternatives

En tot cas, Toledo i Munar coincideixen en què gestionar aquesta realitat “no és fàcil” i que “el primer” que no hem de fer és “jutjar-los”, sinó més aviat “consensuar límits amb ells. Límits de temps d’ús de pantalles”, perquè han observat que l’ús del telèfon en els joves pot oscil·lar “entre 7 i 12 hores”.

Per això, a més, plantegen la necessitat de “donar-los espais perquè es puguin relacionar [físicament] amb els seus iguals. Assistint a activitats extraescolars, aniversaris…” En aquest punt, cal recordar que el pròxim dissabte, 21 de febrer, l’alumnat de 2n de Batxillerat de l’IES Marc Ferrer ha organitzat una jornada festiva, amb paella, activitats lúdiques i punxa discos fins a les 3 de la matinada a l’envelat de l’aparcament de sa Senieta, amb l’objectiu de recaptar sous per al viatge de fi de curs a Amsterdam.