Per part de les Balears hi ha assistit la directora general de Costes i Litoral, Xima Ferrer, que ha traslladat “la necessitat d’establir mecanismes reals de cooperació institucional i de garantir la participació efectiva de les comunitats autònomes en qualsevol modificació normativa que afecti directament la gestió del litoral”.

València 2025

La trobada, expliquen des de l’administració autonòmica, “dona continuïtat a la celebrada el juliol de 2025 a València, on sis comunitats autònomes amb litoral, que representaven més del 80% de la costa espanyola, varen acordar una estratègia comuna davant la interpretació restrictiva de la Llei estatal de Costes i la manca d’inversions i coordinació. En aquesta ocasió hi han participat totes les comunitats autònomes amb litoral”.

“Relacions amb l’Estat”

Durant la reunió, des del Govern han assenyalat que “les comunitats han posat en comú la situació de les seves relacions amb l’Estat en matèria de costes, especialment pel que fa a la tramitació d’expedients, l’aplicació de delimitacions i l’ús d’instruments que, segons han exposat, limiten l’autonomia de gestió”. També expliquen que “s’ha abordat la posició comuna davant l’aplicació i gestió del cànon del domini públic marítim-terrestre, així com el plantejament d’una possible modificació de la Llei de Costes amb una visió més ajustada a la realitat territorial de cada comunitat”.

“Dotació insuficient”

En aquest context, Balears ha reiterat que “el traspàs de competències en gestió del litoral es va produir sense la dotació suficient de recursos humans i econòmics per assumir amb garanties la gestió dels més de 1.500 quilòmetres de costa de l’arxipèlag”.

“Participació de les comunitats”

Finalment, la directora general ha defensat que “qualsevol reforma del Reglament de Costes ha de comptar amb la participació activa de les comunitats autònomes, especialment d’aquelles que ja exerceixen competències en gestió del litoral”. En aquest sentit, el Govern reafirma “el seu compromís amb una governança costanera més eficient, adaptada a la realitat insular i coherent amb els reptes ambientals i climàtics que afronten les Illes Balears”.