L’escriptor menorquí Joan Pons, autor de llibres com Sorra a les sabates o Nàufrags, acaba de publicar Otel·lo a Formentera, un volum de contes que trasllada la intensitat emocional del mite shakesperià al paisatge humà, social i simbòlic de Formentera. El llibre ha estat editat per Editorials Aïllades dins la col·lecció Anacrèptica de Narrativa.

12 contes

Pons ha explicat que l’obra reuneix dotze contes que revisiten el mite d’Otel·lo en clau contemporània. “Parlen d’aquesta idea que pots patir més mentalment que físicament”, ha assenyalat. L’autor parteix del personatge creat per William Shakespeare —el soldat dominat per una gelosia patològica que acaba assassinant la seva dona per sospites infundades— per explorar com la manipulació dels pensaments i la fragilitat emocional continuen plenament vigents.

Gelosia, manipulació i sospita

“Els personatges comparteixen aquest punt patològic”, explica. La gelosia, la sospita i la manipulació són fils conductors d’uns relats que, malgrat la duresa, incorporen humor i ironia. El primer conte, titulat No ho digueu a ningú, funciona com una introducció a aquest univers: vivim —diu— “en un temps trepidant, vibrant”, en què molta gent veu les illes com un paradís. Però sovint hi arriba carregada amb el seu propi drama interior. “Busquen el paradís, però duen el seu drama allà on van”, afirma, apuntant a una incapacitat contemporània per relacionar-nos amb nosaltres mateixos.

Illa-ciutat

Pons, nascut a Menorca i resident a Barcelona, reflexiona també sobre la idealització de les illes. “La gent veu les illes com una cosa ingènua on pots anar a fer-te nou, però les illes també tenen el seu mal”, sosté. Segons ell, una illa és igual que una ciutat: hi ha les mateixes enveges i gelosies. Si hom s’enduu les ansietats de la gran ciutat, aquestes reapareixen a Menorca o a Formentera. Aquesta tensió entre paradís i realitat travessa tot el llibre.

Portada del llibre ‘Otel·lo a Formentera’.

“Debatre amb els lectors”

Pel que fa al procés creatiu, Pons ha admès que, malgrat no haver estat mai a Formentera, s’ha documentat per construir-ne un imaginari literari.  “És un imaginari que es té des de fora”, ha dit Pons. Ha assegurat que li sembla excitant després venir per conèixer el lloc sobre el qual ha escrit i debatre amb els lectors si la imatge literària que ha creat correspon a la realitat viscuda. Segons l’autor, hi ha diverses maneres d’escriure sobre un lloc i no sempre considera necessari visitar-los personalment durant el procès creatiu.

Shakspeare

Per a Pons  Shakespeare “el millor escriptor de tots els temps” i defensa que temes com la gelosia o la manipulació dels pensaments són absolutament contemporanis. “Tot el que es pot escriure ja ho ha fet Shakespeare, sempre hi és”, afirma. La seva aposta consisteix a connectar aquesta herència clàssica amb el món actual i amb el territori concret de les illes, unint simbòlicament ciutat i insularitat.

“Ser illenc”

Sobre le fet de ser de les illes afirma que “ser illenc és una maledicció i una benedicció alhora”, reflexiona. Quan és a Menorca, enyora allò que acaba de deixar; quan és fora, enyora l’illa. Aquesta nostàlgia permanent —que, diu, no es pot viure només amb nostàlgia— és una tensió que li agrada reflectir en la seva obra.

Presentació

L’autor ha expressat el desig de presentar el llibre a Formentera i de continuar completant literàriament el mapa de totes les Illes Balears, amb la voluntat d’obrir després un debat amb els lectors sobre la mirada insular.