Circular per la vorera, obrir una porta, anar a comprar, fer una gestió administrativa o pujar a un autobús són accions que la majoria de persones donem per fetes. Són gestos quotidians que semblen senzills. Però per a algunes persones aquestes accions poden convertir-se en un repte diari. D’això n’hem parlat amb Joel Blasco Costa, formenterer paraplègic que des de fa anys es desplaça en cadira de rodes i que coneix de primera mà les dificultats d’accessibilitat de l’illa. Entre els punts que ha destacat està l’ús inadequat dels aparcaments reservats per persones amb mobilitat reduïda.
Manca d’infraestructures adaptades
Blasco explica que la seva vida va canviar el 24 d’octubre de 2017, el dia en què va tenir un accident i va haver de començar a utilitzar una cadira de rodes. Recorda que aquell moment va ser dur perquè no sabia realment què li esperava: “No sabia el que realment m’esperava, no estava preparat”, relata. Segons explica, una de les primeres dificultats amb què es va trobar va ser la manca d’infraestructures adaptades: “No hi havia ni banys adaptats, no hi havia res”.
Procés d’adaptació
El procés d’adaptació tampoc va ser fàcil. Blasco admet que l’impacte no només és físic, sinó també psicològic: “Òbviament no va ser fàcil. Psicològicament tampoc ho ha estat, i menys en una illa que no estava gaire preparada”. “Actualment estic bastant bé i la mentalitat del primer dia no és la que tenc avui”, explica en Joel.
“L’illa no està preparada del tot”
Pel que fa a l’accessibilitat a Formentera, Blasco considera que encara queda camí per recórrer, tot i que reconeix algunes millores. “Sobretot per anar pel carrer en cadira de rodes és complicat, sempre et trobes algunes dificultats. S’han adaptat accessos a voreres i això, però l’illa encara no està preparada del tot”, afirma.
Rehabilitació
Durant el seu procés de recuperació també ha viscut moments complicats amb la rehabilitació. Explica que inicialment li van denegar el tractament a Formentera: “El metge em va dir que no podien perdre el temps amb un pacient crònic”. Exposa que això va ser un impacte psicològic per a ell, que en aquell moment tenia divuit anys.
Barcelona
Finalment va poder accedir a una clínica especialitzada a Barcelona, una experiència que recorda de manera positiva. “Allà t’ensenyen a ser independent”. “Jo volia provar màquines i em deien que no servien per a la meva lesió”, ha assenyalat en Joel, qui es defineix com una persona molt activa i amb la voluntat de tirar endavant. També explica que allà li varen fer la primera cadira de rodes, que va cobrir la seva assegurança. Assegura que, tot i la “retallada” d’exercicis, va sortir “molt content i es va sentir molt a gust”.
Aparcaments
D’altra banda, el convidat d’avui ha lamentat que la gent a Formentera “s’aprofiti molt” dels aparcaments per a persones amb discapacitat i també ha remarcat la importància de mantenir la neteja dels carrers per a la gent que va en cadira de rodes. “Els primers anys em movia només amb la cadira de rodes i vaig acabar molt frustrat amb la caca dels cans”.
Vehicle adaptat
Blasco actualment condueix i, en aquest sentit, també ha exposat la manca d’ajuda econòmica per fer front a la despesa que suposa tenir un vehicle adaptat. Una de les aficions del formenterer és anar al gimnàs. En aquest cas, ha exposat que no ha trobat problemes d’accessibilitat al poliesportiu.
Gimnàs Fraile
On sí ha tingut problemes ha estat al gimnàs Fraile, ubicat a Sant Francesc. En primer terme trasllada que que no està adaptat i que, a més, no li deixen anar-hi. Explica que el problema té a veure amb una porta d’emergència que està tancada amb clau. “Em varen donar una clau però després em varen dir que la tornés perquè la gent es colava i em varen donar la culpa”, lamenta. Explica que l’han instat a posar una denúncia, però ha exposat que, per la seva manera de ser i com pot anar al poliesportiu no ha volgut donar-hi més voltes, tot i que ho vol remarcar perquè hi ha més gent que es pot trobar en la seva situació.
Resposta per part de l’establiment
Ràdio Illa s’ha posat en contacte amb aquest establiment per conèixer la seva versió dels fets. Hem fet dos cridades telefòniques i en les dues ocasions ens han assenyalant que no poden respondre a les nostres preguntes per aquesta via. Un cop fet això també hem contactat per correu electrònic i, 24 hores després, ens han traslladat que la persona encarregada de respondre aquestes qüestions es troba actualment de vacances, i que dilluns o dimarts rebrem una resposta. Per tant, ampliarem la informació quan sigui possible.
Demanar ajuda
Preguntat sobre si és difícil demanar ajuda per fer algunes tasques, Blasco intenta mantenir al màxim la seva autonomia. “Sempre intent fer-ho jo”, assegura. Tot i així, reconeix que no té problemes a demanar ajuda si la necessita.
Finalment, Joel ha reclamat més espais inclusius. Per exemple, ha valorat que es podrien instal·lar màquines al Centre de Dia per fer exercicis així com proporcionar més espais de comoditat a tota la gent amb mobilitat reduïda, també per la gent gran. Joel Blasco ha explicat que no s’ha d’esperar “a estar com ell” per dur a terme accions en aquest sentit perquè, “avui és ell però demà pot ser qualsevol altre”.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
