Avui a ‘Aquells meravellosos anys’, el piscòleg Paco Pérez ha abordat els nous debats sobre criança i educació i ha reflexionat sobre l’equilibri entre l’anomenada educació respectuosa i noves tendències com la fórmula FAFO (“fail and find out”, equivocar-se i aprendre’n).
Pérez ha explicat que aquest concepte, popularitzat recentment a les xarxes socials i mitjans digitals, planteja una idea senzilla: deixar que infants i adolescents actuïn i assumeixin les conseqüències dels seus actes. “La realitat ensenya millor que qualsevol explicació”, ha resumit, posant com a exemple situacions quotidianes com un adolescent que no estudia i acaba aprenent a partir de les seves pròpies decisions.
Equilibri
Tot i això, el psicòleg ha advertit que aquesta visió pot resultar simplista si s’aplica de manera extrema. En aquest sentit, ha assenyalat que l’educació respectuosa —basada en l’acompanyament emocional, la comprensió i la intervenció conscient— també pot caure en errors si es porta a l’excés. “Acompanyar-los en tot pot resultar poc educatiu si no hi ha un equilibri”, ha afirmat.
Educació respectuosa
Durant l’espai, Pérez ha defensat que els infants no només han d’experimentar, sinó també entendre què els passa i per què. Així, ha destacat que l’educació respectuosa posa el focus en el vincle i la regulació emocional, interpretant el comportament dels infants com a expressió de necessitats del seu desenvolupament. “Un infant que no vol posar-se l’abric potser està demanant autonomia”, ha exemplificat.
“No són models oposats”
Amb tot, el psicòleg ha insistit que ni la fórmula FAFO ni l’educació respectuosa s’han d’entendre com models oposats. “La realitat educativa rarament funciona en termes absoluts”, ha remarcat. Segons Pérez, ambdós enfocaments poden aportar elements valuosos, però també comporten riscos si s’apliquen sense criteri.
“Retirada excessiva de l’adult”
En aquest sentit, ha advertit que una aplicació excessiva del model basat en deixar fer pot derivar en una retirada excessiva de l’adult, mentre que una mala interpretació de l’educació respectuosa pot portar a evitar qualsevol incomoditat, limitant així l’aprenentatge.
“Lectura contínua”
Per això, ha defensat una posició intermèdia basada en l’adaptació constant: “Educar és un exercici de lectura contínua de l’infant i del context”. Això implica ajustar la intervenció segons l’edat, la situació i les necessitats concretes de cada moment.
Pérez també ha recordat que no tots els aprenentatges s’han de viure en solitari ni totes les conseqüències són assumibles, fet que reforça la necessitat de la presència i el criteri de l’adult.
En definitiva, el psicòleg ha conclòs que educar no consisteix a triar una fórmula única, sinó a saber combinar l’experiència directa amb l’acompanyament emocional.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
