EN DIRECTE Obrir el reproductor en directe
La Sala de Plens durant la reunió del sector pesquer. CAIB

Furtius d’Eivissa a Formentera: “Sabem qui són, però és difícil enxampar-los”

Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 248
Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 248

La nova Reserva Marina des Freus, la pesca recreativa, el furtivisme i la nova aplicació de declaració de captures han estat els principals punts de la reunió de treball que aquest dimecres s’ha celebrat a la Sala de Plens del Consell. A la trobada han assistit el director general de Pesca del Govern balear, Toni Grau; la consellera insular de Sector Primari, Belén Palerm; representants de l’Associació de Pescadors de Formentera, encapçalats per Paco Mayans; el patró major de la Confraria de Pescadors de Formentera, Iván Pérez Marí.

La reserva marina no va contra els locals

La consellera Palerm ha deixat clar des del principi de la trobada que l’ampliació de la reserva marina no pretén castigar ni als pescadors professionals ni als recreatius de Formentera. L’objectiu real és protegir el litoral enfront de pressions externes, ha subratllat, en referència especialment al furtivisme procedent d’Eivissa. Palerm ha recordat que la reserva s’ha dissenyat després d’un procés de diàleg amb els interlocutors locals.

Pesca tradicional. Pam Spitz

 

El furtivisme des d’Eivissa, el gran problema

Un dels temes que ha generat més debat ha estat el furtivisme. Els representants locals han descrit un escenari consolidat: pescadors furtius procedents d’Eivissa, molts d’ells submarinistes, que naveguen en aigües de Formentera per aprofitar l’abundància de recursos generada precisament per la reserva. “Sovint se sap qui són, però és difícil enxampar-los en el moment i amb proves suficients”, han assenyalat els representants locals.

Davant aquesta realitat, l’ampliació de la reserva i el reforç de la vigilància es van presentar com a eines indispensables. No obstant això, s’ha reconegut que els recursos d’inspecció són limitats i que no és possible “posar un guàrdia en cada cala”. L’estratègia demana reforçar la vigilància en punts i èpoques crítiques, i per implicar el sector local en la detecció i denúncia d’activitats il·legals.

Embarcacions fondejades a l’estany des Peix. Pam Spitz

 

Una nova aplicació per declarar captures

Toni Grau ha presentat la nova aplicació de declaració de captures, operativa des del 10 de gener. L’eina permet als patrons indicar la zona de pesca mitjançant quadrícules àmplies en un mapa —sense revelar coordenades exactes—, el nombre de pescadors a bord, l’hora d’inici de l’activitat i les espècies capturades. “No es pretén descobrir els punts secrets de ningú”, ha aclarit Grau, insistint que el sistema busca dades agregades per a una millor gestió del recurs.

No obstant això, els assistents van dirigir algunes crítiques a l’aplicació, com el fet que el llistat d’espècies és massa extens i inclou moltes que no es capturen a Formentera, i que una part del sector, especialment les persones de més edat, té dificultats amb la tecnologia. Com a solució, s’ha proposat la figura de la persona delegada, que pugui fer les declaracions en nom de qui no pugui o no sàpiga fer-ho.

L’estany des Peix és un dels punts de fondeig dels pescadors recreatius. Pam Spitz

 

Declarar amb honestedat, un interès propi del sector

Un dels missatges clau que el representant del Govern ha subratllat durant la reunió és que declarar les captures amb veracitat és, abans de res, un interès del mateix sector. Si les dades reflecteixen captures baixes, les estadístiques podrien justificar més limitacions o la reassignació de quotes a altres zones. Com a exemple, s’ha citat el cas de la Confraria de Formentera: només els pescadors que van poder aportar registres documentats de captures passades tenen actualment dret a pescar tonyina. “Qui no té dades, té més difícil reclamar”, ha assenyalat Grau.

Educació i cultura de pesca responsable

La reunió també ha abordat la necessitat d’avançar cap a una cultura compartida de respecte a la mar. En aquest sentit, s’ha animat als pescadors recreatius a no veure la denúncia del furtivisme com una delació, sinó com un acte de defensa del patrimoni comú, i s’ha reivindicat la pràctica de la captura i solta com una inversió en el futur del recurs.

La trobada ha conclòs amb el compromís de totes les parts de mantenir el diàleg obert i d’avançar cap a un model de cogestió en el qual administració, científics i pescadors comparteixin dades i debatin conjuntament les mesures de gestió.

Deixa el teu comentari

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.

Cerca notícies

Registra't a Ràdio Illa

Crea un compte per poder comentar les publicacions i participar en els debats.

Ja tens usuari? Inicia sessió!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!