La plaça de la Constitució de Sant Francesc serà demà dissabte, 21 de març, l’escenari del sisè Festival Folklòric Illa de Formentera, una cita que tornarà a posar al centre la música i el ball tradicional. La trobada començarà a les 12 hores amb les actuacions dels grups locals Es Xacoters i Es Pastorells, dues referències del ball de l’illa, a més de la formació gallega Asociación Cultural Sadeo i el grup italià Gruppo di Ballo Kalabria Mia.
El programa començarà amb les actuacions dels integrants més petits de les colles formentereres, seguides per les agrupacions gallega i italiana. Per concloure, es Pastorells, que enguany estan d’enhorabona perquè compleixen 50 anys de recorregut, i es Xacoters faran una ballada final. En paraules dels participants, es tracta de “dignificar el treball dels qui pugen a l’escenari i demostrar que el folklore continua sent una forma d’art plena de vida”.
N’hem parlat amb alguns dels participants: Pep Porressines i Lucas des Camp (des Pastorells), Judith Juan i Toni Pins (des Xacoters) i Nuria Gesteira (AC Sadeo).
Les pandereteiras
Des del sud de Galícia, una vintena d’integrants d’A.C. Sadeo arriben amb una proposta que mira al passat per a mantenir present la cultura popular. Encara que el grup celebra més d’una dècada de trajectòria, els seus components acumulen anys d’experiència en el folklore. El seu objectiu és recuperar i difondre formes tradicionals de música i ball que durant generacions han estat vehicle de socialització.
“La gent sol identificar Galícia amb la gaita, però aquesta era la música dels dies grans”, ha explicat Nuria Gesteira: “Durant l’hivern, la vida girava entorn de les pandereteiras, dones que cantaven i tocaven per a dinamitzar la vida social en els llogarets”.
El paper clau de les dones en la tradició
Un dels aspectes més destacats de la proposta gallega és l’accent en el paper de les dones en la cultura tradicional. Històricament, exposa Gesteira, eren elles les qui organitzaven les trobades conegudes com a ‘serán‘, espais on la música i el ball permetien obrir un parèntesi d’interacció social: “L’únic moment en el qual un home i una dona podien tocar-se en públic era ballant”, recorda. “Per això era tan important crear aquests espais, i eren les dones les qui assumien aquesta responsabilitat”, destaca Gesteira.
Aquestes celebracions, que van arribar a desaparèixer en la dècada dels 70, han experimentat una recuperació en les últimes dècades. Avui, continuen sent un punt de trobada intergeneracional on joves i majors comparteixen pista de ball.
Cant, percussió i dansa
El públic podrà gaudir d’una actuació que combina veus, panderetes, gaites i ball tradicional. El repertori inclourà peces de diferents zones de Galícia, reflectint la diversitat musical del territori.
Les pandereteiras tendran un paper protagonista, mentre que els gaiters i altres músics completaran una proposta escènica que també cuida el vestuari, inspirat en vestits tradicionals de finals del segle XVIII.
Intercanvi cultural i experiència compartida
Més enllà de l’espectacle, la trobada posa el focus en l’intercanvi cultural entre territoris. Durant la seua estada, els participants compartiran música, ball i taula, reforçant vincles i descobrint tradicions comunes.
Des de l’organització destaquen la importància d’aquests intercanvis, especialment per a les noves generacions. “Sortir de l’illa i conèixer altres cultures marca molt. És una experiència que tots recorden”, assenyalen.