El mòbil ens està “hackejant” el cervell? La pregunta, cada cop més present en el debat públic, sovint rep una resposta immediata i alarmista. Però, segons el neuropsicòleg Aarón Fernández del Olmo, la realitat és molt més complexa i requereix matís. Al seu llibre ‘El cerebro hackeado’, l’autor proposa anar més enllà dels titulars i revisar què diu realment la ciència.
“Intentar entendre què diu la ciència”
Fernández del Olmo explica que la motivació principal per escriure l’obra va ser, en part, personal: “Intentar entendre jo mateix què diu realment la ciència, si està passant alguna cosa o no”. Davant d’un debat sovint carregat d’opinions, defensa la necessitat de separar percepcions de dades empíriques i analitzar els smartphones com un fenomen tecnològic més dins d’un context històric més ampli.
Innovació i alarma social
En aquest sentit, recorda que no és la primera vegada que una innovació genera alarma social. “Durant el segle XX es creia que el cinema provocava violència o determinats comportaments”, apunta. Aquest paral·lelisme serveix per entendre que cada tecnologia aporta novetats, però també desperta pors recurrents. “Cal preguntar-nos què aporten de nou i com interactuen amb el nostre cervell”, afegeix.
Capacitat d’adaptar-se
El cervell, insisteix, és plàstic i capaç d’adaptar-se. “Igual que la lectura ens va canviar, els mòbils també ho faran”, afirma. La qüestió clau, però, no és si hi haurà canvis, sinó “com seran i si volem adaptar-nos-hi”. Segons ell, les característiques dels dispositius actuals —velocitat, estímuls constants— poden superar la capacitat natural del cervell i forçar aquesta adaptació.
Atenció
Un dels àmbits més afectats és l’atenció. L’excés d’estimulació pot interferir en els processos atencionals i fins i tot en el descans: “Dormim menys i l’atenció no funciona igual de bé”. En adults, això es pot compensar amb eines de control ja desenvolupades, però en infants i adolescents la situació és més delicada. “Hi ha processos que semblen que sorgeixen sols, però necessiten educació. Si els deleguem, podem desplaçar el que realment necessita un nen o nena”, alerta.
Hipòtesis
També posa en qüestió la idea que les noves generacions estiguin condemnades a un empobriment cognitiu. Segons explica, no hi ha evidència científica clara que vinculi directament l’ús de pantalles amb trastorns del desenvolupament de manera generalitzada. Parla, en canvi, de la “hipòtesi del desplaçament” —el temps dedicat a pantalles substitueix altres activitats— i de la “vulnerabilitat diferencial”: “No tots reaccionem igual al mateix estímul; a alguns fins i tot els pot ajudar”.
Ús
Pel que fa a l’ús problemàtic, evita equiparar-lo automàticament a una addicció. Tot i això, reconeix que els dispositius generen dinàmiques que poden afavorir comportaments compulsius: “El nostre cos anticipa i prediu, i el mòbil té molta potència en aquest sentit”. La clau, diu, és desenvolupar un ús conscient i regulat.
Regulacions i pors
Fernández del Olmo també és crític amb les respostes basades en la por. “Moltes regulacions sorgeixen més del temor que de l’evidència científica”, afirma, comparant-ho amb altres moments històrics en què es va optar per la censura o la prohibició sense una base sòlida. En lloc d’això, proposa reflexionar sobre com integrem la tecnologia en la nostra vida quotidiana i quin espai li donem.
Límits
A nivell pràctic, defensa la necessitat de posar límits realistes, no radicalment antisistema. “Es tracta de decidir en quins moments podem prescindir del mòbil i donar-li una ubicació concreta”, explica. Aquesta gestió conscient és especialment important en adolescents: “Treure el mòbil de cop no és la manera de construir una bona relació amb la tecnologia”.
Investigació
Finalment, apunta que potser ens trobem en una fase de transició. Igual que altres innovacions han acabat regulant-se i integrant-se socialment, el futur podria portar un ús més equilibrat de les pantalles. Mentrestant, el repte continua sent entendre millor com ens afecten i, sobretot, com volem conviure-hi, ja que segons ha explicat l’expert, falten estudis a llarg termini de l’efecte real de les pantalles en ser un fenòmen relativament nou.
