La periodista i divulgadora Rocío Vidal, coneguda com La gata de Schrödinger, adverteix que vivim en un moment especialment complex pel que fa a la desinformació. En una entrevista a Ràdio Illa, Vidal assegura que internet no només està “ple de desinformació”, sinó també d’una sobrecàrrega d’informació que dificulta distingir què és veritat i què és opinió.
Segons explica, aquest context es veu agreujat per un panorama ideològic i polític cada vegada més polaritzat, que converteix les xarxes en un espai especialment propici per a la propagació de discursos erronis.
El paper de les xarxes i els algoritmes
Vidal apunta que les xarxes socials no afavoreixen el contingut rigorós, sinó aquell que apel·la a les emocions i genera impacte.
“Com més surrealista o cridaner és un contingut, més probabilitats té de fer-se viral”, assenyala.
Això fa que els missatges més pausats i fonamentats tinguin menys visibilitat en un ecosistema dominat pels algoritmes.
La falsa equidistància dels mitjans
La divulgadora també ha estat crítica amb alguns formats mediàtics que busquen el debat a qualsevol preu. Vidal denuncia la “falsa equidistància” que es produeix quan es posa al mateix nivell una opinió sense base científica i una basada en evidència.
“Aquests debats no busquen la veritat, busquen el xou”, afirma, tot recordant que aquest tipus de formats poden generar confusió entre l’audiència.
Per què funcionen les pseudociències
Un dels punts centrals de l’entrevista és l’èxit de les pseudociències en una societat amb accés a la informació. Vidal explica que la clau no és només la manca de coneixement, sinó també factors emocionals.
“Una resposta, encara que sigui errònia, és més còmoda que la incertesa”, apunta. En aquest sentit, recorda que moltes persones recorren a aquestes explicacions en moments de vulnerabilitat.
Discursos nocius i nous fenòmens
Entre els continguts que més li preocupen actualment, Vidal destaca els discursos pseudocientífics vinculats a la salut, però també altres narratives com determinats discursos sobre masculinitat o conspiracions que, tot i semblar minoritàries, poden tenir un gran impacte.
També alerta de l’auge de comunitats i moviments que es construeixen com a identitat, fet que dificulta encara més el debat:
“Quan una creença forma part de la teva identitat, és molt difícil canviar-la”.
Límits i exposició pública
La creadora de contingut reconeix que sovint es planteja fins a quin punt val la pena respondre a determinats discursos. Tot i això, defensa intervenir quan aquests tenen molta visibilitat.
A nivell personal, admet que amb els anys ha après a gestionar millor les crítiques i els atacs a xarxes, tot i que reconeix que continua sent un entorn hostil en molts moments.
Regular les xarxes en joves
Sobre la possibilitat de restringir l’accés a xarxes socials per a menors, Vidal es mostra ambivalent. Tot i considerar que en un món ideal no seria necessari, admet que, en el context actual, pot ser una mesura útil:
“Com més jove ets, més vulnerable ets davant aquest entorn”.
Pensament crític en temps de soroll
Finalment, Vidal defensa la importància del pensament crític, però reconeix que no sempre és fàcil aplicar-lo.
“Està bé fer-se preguntes, però cal fer-ho amb eines fiables i fonts adequades”, conclou.
