L’espai de cinema conduït per Toni Cordero ens convida a endinsar-nos en la figura d’un dels grans mestres de l’animació contemporània: Hayao Miyazaki. Darrere la bellesa i la màgia de les seves pel·lícules s’hi amaga una biografia travessada per la guerra, la pèrdua i una mirada crítica cap al món adult.
Infantesa
Miyazaki no va tenir una infantesa feliç. Tal com ha explicat Toni Cordero, va néixer el 1941, en plena Segona Guerra Mundial, en un Japó sacsejat pels bombardejos després de fets com Attack on Pearl Harbor. El seu pare treballava en una fàbrica que produïa peces per a avions de guerra, alguns dels caces més avançats de l’època. Segons Cordero, aquesta situació va permetre a la família prosperar econòmicament i traslladar-se de Tòquio a zones més rurals, però ni així van escapar de la destrucció: les bombes continuaven caient.
Guerres
Aquest context bèl·lic marcaria profundament la seva obra. Tal com assenyala Cordero, les pel·lícules de Miyazaki estan plenes d’avions, màquines voladores i conflictes, però no com una exaltació de la guerra, sinó com una reflexió: les guerres no són inevitables, sinó una conseqüència de la naturalesa humana. El vent, el vol i el cel esdevenen símbols recurrents d’una llibertat sempre amenaçada.
Pel·lícules d’animació
De petit, Miyazaki somiava ser dibuixant de manga. Tal com ha recordat Cordero, la seva vocació es va despertar en veure pel·lícules d’animació que li van obrir un món nou. Amb el temps, després d’acabar els estudis, va començar a treballar en la indústria del dibuix, on coneixeria una altra figura clau: Isao Takahata. Segons Cordero, aquesta trobada seria decisiva per a la seva trajectòria.
Nippon Animation
Junts van iniciar una carrera en estudis com Nippon Animation, participant en projectes com Heidi. Tal com destaca Cordero, més endavant, amb el productor Toshio Suzuki, fundarien Studio Ghibli, nom inspirat en un avió, símbol clar de les obsessions de Miyazaki.
Obres destacades
Entre les seves primeres obres destacades hi ha Nausicaä del Vall del Vent i El castell al cel, aquesta última envoltada de polèmica per la seva referència a “Laputa”. Però, tal com subratlla Cordero, seria amb El viatge de Chihiro que Miyazaki assoliria la consagració definitiva.
Animisme
Aquesta pel·lícula representa l’essència de la seva visió. Segons Cordero, és una immersió en la cultura i els mites japonesos que pot resultar desconcertant des d’una mirada occidental. Per entendre-la, apunta, cal recórrer a l’animisme, una creença arrelada al Japó rural segons la qual tot té ànima: els boscos, els rius, els objectes. Tal com explica, en aquest univers la natura crea l’home, però l’home, en comptes d’honorar-la, l’explota.
El viatge de Chihiro
A El viatge de Chihiro, tal com remarca Cordero, el món adult hi surt mal parat. Els pares de la protagonista, immadurs i egoistes, consumeixen ofrenes destinades als déus i queden atrapats en un món espiritual. La nena, amb un cor noble, haurà de sobreviure i salvar-los. Segons Cordero, és una història sobre la pèrdua de la identitat i de l’ànima en una societat dominada pel consum i l’avarícia.
Infantesa
Aquest contrast entre infantesa i adultesa és clau en l’obra de Miyazaki. Tal com afirma Cordero, els nens són purs, encara no contaminats per una educació que els allunya de la natura i les tradicions. És una mirada amarga, però també esperançadora.
El vent
Una altra obra fonamental és El vent s’aixeca. Segons Cordero, en aquest film el vent esdevé protagonista i transmissor d’emocions. Hi ha una escena especialment simbòlica que ell destaca: quan el protagonista fa proves amb avions, la càmera gira i el vent s’endú un barret, convertint-se en un element narratiu central.
Traumes
Finalment, en El noi i la garsa, Miyazaki torna als seus traumes d’infantesa. Tal com explica Cordero, el protagonista és un nen que pateix els bombardejos i veu com el foc ho destrueix tot, inclòs un hospital en flames. La figura de la garsa, burleta i inquietant, actua com a guia en un viatge emocional intens.