La investigadora Stella Mally busca recollir el testimoni de dones que hagin vengut a residir a Formentera entre els anys 1950 i 2000. En aquesta entrevista a Ràdio Illa, Mally explica perquè vol donar veu a una part de la història de l’illa que fins ara ha quedat en l’ombra: “Si anem a la narrativa històrica trobem, predominantment, testimonis masculins. Les veus de les dones es troben molt silenciades i és important treure-les a la llum”.
L’objectiu de Mally és recollir el testimoni de vida d’aquestes dones per comprendre millor les dinàmiques de la nostra societat actual i identificar els patrons d’integració —o d’exclusió— a Formentera.
Aquesta jurista, experta en igualtat i professora de la UOC, forma equip amb Constanza Jacques Aviñó, docent en Psicologia Comunitària i investigadora en Salut Pública, per elaborar la recerca que ha guanyat la Beca insular d’Igualtat de 2025, dotada amb 8.000 euros, i titulada Històries d’Emigració i Gènere, analitzarà l’emigració de dones cap a Formentera durant el segle XX com a element de construcció de la identitat col·lectiva de l’illa.
Converses en petit comitè sobre històries de vida
La metodologia de la investigació es basa en les històries de vida, és a dir, entrevistes individuals en un ambient còmode i familiar en què les informants podran explicar el seu recorregut vital: quan i per què van arribar, com es van integrar, quines feines van fer i per què s’han quedat a l’illa. “Volem crear un espai de diàleg real, on la subjectivitat i els sentiments també tinguin cabuda”, ha subratllat Mally
Les investigadores busquen dones residents a Formentera que hagin arribat a l’illa entre 1950 i 2000 procedents d’altres indrets d’Espanya o del món. Les interessades es poden posar en contacte amb l’equip investigador al telèfon 673 97 93 55 o per correu electrònic a igualtat@conselldeformentera.cat.
Presentació pública el 23 d’abril
El dijous 23 d’abril, Dia de Sant Jordi, a les 18 hores, Stella Mally i Constanza Jacques Aviñó faran una presentació oberta al públic del projecte a la Sala de Plens del Consell de Formentera (al costat del Centre de Dia). “La idea és explicar en què consisteix la investigació i per què és important recollir aquestes històries”, ha dit Mally, que ha convidat especialment les dones amb aquest perfil a atracar-s’hi.
Stella Mally ja va guanyar la Beca d’Igualtat del Consell de Formentera l’any 2022, amb una investigació sobre el valor dels treballs invisibles de les dones. La investigació actual s’ha de desenvolupar al llarg del 2026 i presentar abans que acabi l’any.
El feminisme davant el repte de les xarxes socials
L’entrevista també ha derivat cap al context actual del feminisme. Mally ha mostrat la seva preocupació davant les dades del Baròmetre de la Joventut i Gènere 2025, que assenyala que el percentatge de joves que s’identifiquen com a feministes ha caigut del 50% el 2021 al 38% el 2025, amb una rebaixa especialment acusada entre els homes joves. “Estem en un moment molt complex i les xarxes socials hi han tengut molt a veure“, ha reconegut.
La investigadora ha fet una autocrítica del moviment feminista: “Qui ha ocupat les xarxes socials amb més eficàcia han estat moviments d’extrema dreta, amb figures que s’han convertit en referents per a joves. El col·lectiu feminista no ho hem sabut fer tan bé i hem perdut aquesta oportunitat”. Ha defensat, a més, que els conceptes del feminisme es poden explicar de manera senzilla i propera: “No és necessari parlar des d’un nivell tan analític. Són realitats del dia a dia que, si es comuniquen bé, és molt difícil negar-les”.
La intel·ligència artificial, un mirall dels biaixos socials
Mally ha abordat també els biaixos de gènere en la intel·ligència artificial, un tema que considera urgent. Ha recordat el cas d’Amazon, que va desenvolupar una eina d’IA per a la selecció de personal que acabava discriminant sistemàticament els perfils femenins perquè havia estat entrenada amb els perfils dels directius de l’empresa, majoritàriament homes. “Quan van voler modificar el sistema estava tan engranat que no ho van poder fer i van haver de tancar-lo”, ha explicat. En aquest capítol, la jurista s’ha mostrat partidària de regular els algoritmes i d’aplicar criteris ètics al desenvolupament de la intel·ligència artificial.