El debat sobre una possible fi del món torna a guanyar presència en l’imaginari col·lectiu, especialment en un context internacional marcat per tensions geopolítiques i el risc latent d’una guerra nuclear. Segons el col·laborador Manel Ruiz, aquest clima d’incertesa ha propiciat que moltes persones reinterpretin antics textos sagrats a la llum dels esdeveniments actuals.
Llibre de l’Apocalipsi
Ruiz assenyala que “quan diverses potències nuclears es troben en tensió, tot és possible”, i recorda com el llenguatge bèl·lic s’ha traslladat fins i tot a les xarxes socials, amb declaracions de guerra simbòliques a través de plataformes com Twitter. En aquest context, el col·laborador destaca el ressorgiment de lectures del Llibre de l’Apocalipsi, un dels textos més emblemàtics del cristianisme apocalíptic.
Cavalls blanc, vermell, negre i blanc
Segons explica, la imatge dels quatre genets de l’Apocalipsi es reinterpretaria avui amb paral·lelismes contemporanis: el cavall blanc representaria l’expansió del poder polític; el vermell, la guerra; i el negre, la fam i la crisi econòmica. “Són fenòmens que semblen encadenar-se: expansió geopolítica, conflicte armat i, finalment, impacte econòmic global”, apunta Ruiz, tot i admetre que aquestes connexions sovint “s’agafen amb pinces”.
Reis d’orient i foc
El col·laborador també fa referència a altres elements simbòlics del text bíblic, com les trompetes o les “estrelles de foc” que cauen del cel, que alguns interpreten avui com a metàfores de míssils o bombardejos. Igualment, menciona el passatge dels “reis d’Orient”, que alguns analistes associen amb potències com la Xina o l’Índia, en un escenari de reconfiguració del poder global. En aquest marc, Ruiz destaca la idea de “Babilònia” com la caiguda d’una gran potència econòmica i l’Armagedon com un lloc real al nord d’Israel on, segons la tradició, es reunirien els exèrcits finals.
Islam
Més enllà del cristianisme, Ruiz subratlla que altres religions també contenen narratives similars. En l’islam, explica, els senyals de la fi dels temps inclouen transformacions socials i tecnològiques sorprenentment actuals. “El profeta Mahoma ja parlava d’una acceleració de la percepció del temps, o d’una societat on els més rics serien els més respectats”, afirma. També esmenta signes com la construcció d’edificis altíssims en regions desèrtiques o fenòmens que alguns interpreten avui en clau tecnològica, com el concepte del Dajjal, associat a l’engany i que alguns vinculen simbòlicament amb el món digital.
Tradició jueva
Pel que fa a la tradició jueva, Ruiz destaca la profecia de Gog i Magog, descrita al llibre d’Ezequiel. Segons aquesta interpretació, Gog representaria una gran potència del nord —sovint identificada amb Rússia— que s’aliaria amb altres nacions com Pèrsia (Iran) en un conflicte final amb Israel. Aquest escenari es produiria, diu, “quan Israel estigués plenament establert a la seva terra”.
Finalment, Ruiz apunta a la coneguda com “Operació Sansó”, en referència a la possibilitat que, davant una amenaça existencial, Israel pogués recórrer a una resposta nuclear devastadora.
Interpretacions
Tot i la força simbòlica d’aquestes narratives, el col·laborador insisteix que són interpretacions. Amb tot, reconeix que aquestes interpretacions continuen captant l’atenció d’una societat que, en temps d’incertesa, busca explicacions en els relats més antics de la humanitat.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
