L’historiador i docent formenterer Santiago Colomar ha estat distingit amb la menció d’honor Sant Jordi 2026 atorgada per l’Institut d’Estudis Eivissencs, en el marc de la 39a edició d’aquests guardons. El reconeixement posa en valor una trajectòria consolidada en la investigació històrica, la docència i la divulgació cultural a les Pitiüses.
“Sempre fa il·lusió”
L’acte de lliurament es va celebrar el diumenge 26 d’abril a l’Auditori d’Es Caló de s’Oli, on Colomar ha rebut una distinció que, segons ell mateix, “sempre fa il·lusió”, malgrat assegurar amb humor que es tracta “d’un cas flagrant de sobrevaloració”. Amb tot, l’historiador ha subratllat que aquest tipus de premis “són molt positius perquè reconeixen la feina de molts anys, especialment quan venen d’una institució amb trajectòria i compromís cultural”.
“Benvingut sigui”
Colomar, que ja havia estat distingit anteriorment amb altres premis rellevants a les Illes Balears, com el Ramon Llull al 2018 i el un premi Sant Jaume l’any passat, i ha assegurat que mai ha treballat pensant en els reconeixements: “Un fa allò que creu que ha de fer i, si després arriba un premi, benvingut sigui”, ha afirmat. En el seu cas, la notícia del guardó li ha arribat mentre treballava, una circumstància que, segons ha explicat, s’ha repetit al llarg de la seva carrera: “Aquestes comunicacions sempre m’han agafat fent classe”.
Vocació docent i passió investigadora
El jurat ha destacat especialment les tres grans vessants de Colomar: la investigació rigorosa sobre la història i la cultura de Formentera, la seva tasca divulgativa —amb publicacions i col·laboracions en projectes com l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera— i el seu paper com a docent.
Treball sobre l’exili
“L’educació és la meva feina i el que em dona menjar cada dia”, ha explicat, però ha admès que mai ha deixat de banda la investigació. Actualment treballa en un projecte sobre l’exili formenterer a França i Algèria, un tema que ha qualificat “d’apassionant” i encara poc estudiat: “Tinc gairebé 50 exiliats detectats, però segur que no és un llistat exhaustiu”.
Aquest nou treball, que preveu publicar en forma de llibre, implicarà estades de recerca a França. Segons Colomar, la dificultat no és només la investigació, sinó també la publicació: “No és fàcil trobar editorial, i per això tampoc descarto autopublicar-me”, ha dit.
La història
Més enllà del reconeixement acadèmic, Colomar ha defensat una concepció de la història profundament vinculada a la societat. “El més gratificant és quan algú et diu que estàs fent una bona feina, sobretot si és una persona amb una història familiar marcada per l’exili o la repressió”, ha relatat.
“Els marginats i el oblidats”
Per a l’historiador, la seva tasca té un clar component ètic: “Hem de donar un servei social i estudiar els marginats i els oblidats. La història de les elits ja està feta”, ha afirmat. En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat de recuperar memòries silenciades, des de víctimes del corsarisme fins a represaliats del franquisme.
Reptes pendents
Durant l’entrevista, Colomar també ha expressat preocupació per la manca d’actuacions en espais de memòria com l’antic camp de concentració de la Savina, as Campament. Tot i l’interès creixent gràcies a noves investigacions i projectes culturals, ha lamentat la inacció institucional: “Portem anys demanant que es conservi i es museïtzi, però no s’ha fet res”.
Ajuda externa
Davant aquesta situació, ha proposat recórrer a instàncies europees: “Europa és sensible a aquests temes. Si aquí no es pot fer, s’hauria de demanar ajuda externa”, ha apuntat.
Noves generacions
Com a professor, Colomar ha observat interès per la història entre els joves, però no sempre com a vocació professional: “Els agrada, però no s’ho plantegen com a carrera”, ha indicat. Tot i això, ha destacat alguns casos concrets d’estudiants que han optat per aquest camí.
Cançoner de les Pitiüses
Finalment, preguntat pel ‘Cançoner de les Pitiüses’, ha reivindicat també el valor de la cultura popular com a font històrica, especialment a través de la tradició oral: “Les cançons populars reflecteixen pors, vivències i conflictes reals. Són una eina valuosa, tot i que cal analitzar-les amb rigor”, ha conclòs.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: