El far de la Mola ha estat aquest dijous l’escenari de la IV Conferència de Presidents de la legislatura, una trobada en què la presidenta del Govern balear, Margalida Prohens, ha anunciat la mobilització d’un paquet social de 15 milions d’euros per pal·liar els efectes econòmics i socials derivats del conflicte a l’Orient Mitjà.
La reunió ha congregat els presidents dels quatre consells insulars, inclòs Óscar Portas, i diversos membres de l’executiu autonòmic per abordar qüestions com l’habitatge, el transport públic, la temporada turística i la crisi migratòria.
Margalida Prohens
Prohens ha explicat que aquest nou paquet social complementarà el pla econòmic de 160 milions d’euros aprovat recentment pel Govern amb l’objectiu de protegir sectors econòmics, petites empreses i autònoms davant l’actual context internacional i l’augment de la inflació.
La presidenta ha destacat la “col·laboració i la lleialtat institucional” dels presidents insulars: Llorenç Galmés, Adolfo Vilafranca, Vicent Marí i Óscar Portas.
Ajuts directes a famílies i col·lectius vulnerables
El paquet anunciat es divideix en cinc grans blocs. El primer, dotat amb 5,7 milions d’euros, inclou ajuts directes per a famílies. Entre les mesures previstes hi ha l’increment de les beques de menjador, ajuts de fins a 1.000 euros per conciliació familiar, ampliació dels ajuts per a llibres i material escolar, reforç del fons escolar d’emergència social, augment del bo social tèrmic i la revaloració extraordinària de prestacions socials com la renda social garantida o les pensions no contributives.
Serveis socials municipals i tercer sector
A més, es destinaran 3 milions d’euros als serveis socials municipals per reforçar l’atenció a famílies vulnerables i menors.
El tercer sector social també rebrà 2,35 milions d’euros per compensar sobrecosts i ampliar programes d’atenció a persones amb discapacitat, dependència, trastorns mentals o malalties neurodegeneratives, així com per reforçar la garantia alimentària.
Recursos residencials
El Govern també preveu invertir 1,51 milions d’euros en recursos residencials i d’habitatge per a col·lectius especialment vulnerables, com víctimes de violència masclista, persones majors en risc d’exclusió o persones amb problemes de salut mental.
Finalment, 2,6 milions d’euros es destinaran a agilitzar la tramitació d’ajuts socials amb més personal administratiu i l’impuls de la finestreta social única.
“Són mesures concretes i quantificades per protegir les famílies, els col·lectius més vulnerables, els ajuntaments i el tercer sector”, ha afirmat la presidenta.
Habitatge i transport públic
Durant la trobada també s’ha abordat la situació de l’habitatge a les diferents illes i les previsions de la temporada turística.
Un dels punts destacats ha estat el transport públic. Prohens ha reconegut que, malgrat les inversions fetes pel Govern i pels consells insulars per ampliar línies i freqüències, encara hi ha rutes amb una forta pressió de demanda que generen incomoditats als residents.
Per aquest motiu, els presidents insulars i el Govern han acordat “estudiar fórmules legals” que permetin garantir l’accés prioritari dels residents a determinades línies i freqüències amb més saturació.
La presidenta també ha reiterat la voluntat del Govern d’aprovar abans de l’estiu la futura llei balear de costes i ha defensat la necessitat de modificar el Reglament estatal de costes per protegir edificacions i infraestructures tradicionals del litoral balear.
Crisi migratòria
La crisi migratòria ha estat un altre dels temes centrals de la reunió. Segons ha exposat Prohens, enguany han arribat a les costes balears un 33% més de migrants en pastera que en el mateix període de l’any passat, fet que suposa prop de 1.500 arribades irregulars.
La presidenta ha advertit especialment “de la pressió” que aquesta situació genera sobre ajuntaments i consells insulars, sobretot per l’augment de menors estrangers no acompanyats, que ja superen els 700 a les Illes Balears.
En aquest sentit, ha valorat positivament que el Ministeri d’Infància hagi reconegut recentment la dificultat de derivar més menors a les Illes davant la situació de saturació dels centres de protecció.
