Vuit entitats conservacionistes (GEN-GOB, IbizaPreservation, GOB Formentera, GOB Mallorca, Ecologistas en Acción, Fundació Marilles , Tursiops i OceanCare) reclamen al Govern de les Illes Balears “que desisteixi de la seva intenció de rebaixar la protecció de totes les reserves marines d’interès pesquer d’Eivissa i Formentera”.
“Retrocès en la conservació”
Les organitzacions denuncien que el Projecte de Decret d’ampliació de la reserva dels Freus, actualment en fase d’al·legacions, “implicaria un retrocés en la conservació dels Freus i, alhora, d’altres reserves marines, com la punta de sa Creu, Vedrà-Vedranell, Bledes i Tagomago, amb profundes conseqüències ecològiques i socioeconòmiques”.
Peticions
Les associacions demanen al Govern “que posi en pausa el procés d’ampliació de la reserva marina per garantir que aquesta es dugui a terme de manera participativa i basada en criteris científics”. En aquest sentit, reclamen “que l’executiu obri un espai de diàleg amb les entitats conservacionistes, el sector científic i el sector pesquer, començant per convocar de manera extraordinària les comissions de seguiment de totes les reserves marines d’Eivissa i Formentera, ja que segons expliquen, aquest Projecte de Decret té conseqüències per a totes elles”.
Així mateix, demanen que “l’ampliació de la reserva impliqui també un augment de la zona amb protecció estricta”.
Homogeneïtzació de la normativa
Segons exposen les entitats, el Projecte de Decret inclou mesures com “l’homogeneïtzació de la normativa, a la baixa”, fet “que implicaria permetre l’ús d’arts per a la pesca recreativa actualment restringits, com l’esquer viu o el curricà, així com l’eliminació de períodes de veda que han demostrat la seva eficàcia”. Així mateix, entre altres mesures, els conservacionistes assenyalen que “es pretén eliminar el límit de captura diària per a la pesca recreativa d’espècies com l’anfós, el déntol, el gall de Sant Pere o l’orada, entre d’altres, cosa que suposa una mortalitat addicional sobre espècies que interfereix amb els objectius de recuperació”.
Valor de mercat
Els ecologistes traslladen que aquestes espècies “tenen un alt valor de mercat” i que, per tant, “a més de desprotegir el recurs, es facilita la captura de quantitats que superen l’autoconsum i poden entrar fàcilment al mercat negre”. També lamenten que “es trenca el consens de calada de 24 hores per a la llagosta en la pesca professional i passa a ser de 48 hores els caps de setmana a totes les aigües interiors”.
“Contradicció”
Els signants del comunicat consideren que “la proposta actual obre la porta a una contradicció difícil d’acceptar: ampliar l’espai protegit mentre se’n rebaixa la protecció, sense cap evidència científica”. Al contrari, exposen, “les dades demostren que protegir funciona”. En aquest sentit les entitats traslladen que “les reserves marines són espais de recuperació dels ecosistemes i tenen beneficis crucials per garantir una mar en bon estat de conservació i també el futur de la pesca, tant professional com recreativa”.
Reserves marines
Les associacions afirmen que les reserves marines d’interès pesquer funcionen com a espais per a la recuperació de les poblacions de peixos i posen com a exemple la síntesi tècnica sobre el seguiment de peixos vulnerables as Freus com a “mostra increments molt marcats des de l’any 2000: en aigües superficials, la biomassa augmenta 6 vegades a la reserva integral (totalment lliure de pesca) i 4 vegades a la parcial (amb la pesca regulada)”.
Biodiversitat i futur de la pesca
Així, apunten que “aquestes figures de protecció no només beneficien la biodiversitat, sinó que també asseguren el futur de la pesca, que depèn d’un recurs sa i abundant”. Les entitats argumenten que “debilitar les reserves marines seria un pas enrere en la gestió pesquera i en la gestió de la biodiversitat que no ens podem permetre”.
“Avançar en protecció”
Els conservacionistes defensen que cal “avançar en protecció i reforçar la vigilància i la participació de tots els sectors per assegurar el futur de la pesca i mantenir la riquesa que ens ofereix la Mediterrània” i que “consolidar i ampliar aquesta xarxa d’espais protegits no és una opció ideològica, sinó una necessitat estratègica”.
Canvi climàtic
D’altra banda, al comunicat emès per les entitats s’assenyala que “aquestes zones protegides també juguen un paper en l’adaptació al canvi climàtic: ecosistemes més robusts resisteixen millor les onades de calor marines i mantenen funcions ecològiques essencials com la fixació de carboni”.
