El Govern de les Illes Balears amplia l’abast del programa «Lloguer segur» i flexibilitza les condicions per acollir-se a aquesta iniciativa, que té per objectiu aconseguir la sortida al mercat d’habitatges i facilitar que es destinin a preus accessibles a ciutadans residents a les Illes des de fa almenys cinc anys.
Fins ara s’han aconseguit 82 habitatges (cap d’ells a Formentera) i amb aquestes modificacions s’incrementa el potencial del programa, destaca el Govern en un comunicat.
Entre les novetats, que s’han aprovat mitjançant acord del Consell de Govern, el programa «Lloguer segur» obre la possibilitat d’incorporar habitatges que es trobin pendents de reforma, i també es facilitarà la incorporació al programa d’habitatges procedents del lloguer turístic, així com de casos d’ocupació il·legal i de desnonaments per impagament. En aquests tres supòsits, per poder adherir-se al programa, s’estableix una excepció en el requisit general que és que els habitatges hagin estat buits durant almenys sis mesos.
Estades Turístiques
Així, tots els habitatges amb llicència vigent d’estada turística en habitatge (ETV) podran acollir-se al programa «Lloguer segur», tot i que no compleixin el requisit inicial que l’habitatge acrediti que du sis mesos buit, amb la finalitat que aquests habitatges es puguin incorporar al mercat residencial de lloguer a preus accessibles, per sota dels preus del mercat, i destinats a residents a les Illes.
Ocupacions il·legals
Així mateix, els propietaris d’habitatges que acreditin que han estat objecte de situacions d’ocupació il·legal de l’immoble o de desnonament per impagament del lloguer de l’habitatge, tampoc no hauran de complir el requisit de dur sis mesos buits per poder entrar en el programa «Lloguer segur», també amb la finalitat de facilitar el retorn al mercat de lloguer en condicions de seguretat jurídica i confiança als propietaris, així com als inquilins, una de les claus del programa.
IBAVI paga les reformes per avançat
Pel que fa a les reformes, es podran incorporar al programa els habitatges buits que requereixin actuacions de reforma o rehabilitació. Les obres es podran finançar amb el pagament per avançat, de l’IBAVI al propietari, de fins a 50.000 euros, de les rendes futures indicades en el contracte de lloguer. L’import de les obres avançat per l’IBAVI es detraurà del pagament de la renda al propietari, i no podrà superar la suma de les rendes totals que obtindrà el propietari.
En el contracte s’haurà d’especificar el tipus d’obra per fer, el cost i el termini d’execució. La durada del contracte es podrà ampliar per ajustar-lo a les característiques i al termini de les obres. D’altra banda, també s’introdueix una altra opció per tal d’incorporar habitatges buits provinents d’actuacions de reforma, en aquest cas mitjançant línies d’ajuts específics per finançar obres de reforma dels habitatges. En aquest cas, l’atorgament de l’ajut estarà condicionat a la vinculació de l’habitatge al programa.
Com funciona el «Lloguer segur»?
En aquest programa el Govern abona un preu de lloguer al propietari per l’adhesió del seu habitatge al programa, segons el valor de la taxació i dins dels preus màxims fixats en aquest programa, i ofereix els habitatges a ciutadans residents a les Illes a un preu reduït en un 30 % inferior al preu de la taxació, una reducció que assumeix l’Administració pública per tal de beneficiar els inquilins i oferir els habitatges per sota dels preus de mercat.
Col·laboració del sector professional
En aquest programa, l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) disposa de dos col·legis professionals col·laboradors: el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears (COAPI) i el Col·legi d’Administradors de Finques de les Illes Balears (CAFBAL), tant per al desenvolupament i la gestió del programa com per a l’administració, la gestió i el seguiment dels contractes, entre d’altres.
Garantia de cobrar la renda del lloguer
Un dels avantatges és la garantia total de cobrament del lloguer i la devolució en bon estat de l’immoble. Entre els requisits generals, es manté que només s’hi poden acollir habitatges que estiguin buits des de fa sis mesos o més —amb les excepcions esmentades— o que no figuri cap persona empadronada a l’habitatge des de fa un any, i que els habitatges han de tenir una antiguitat de la construcció de tres anys o més, entre d’altres.
Mitjana de 965 euros de renda mensual
Fins ara, a través d’aquest programa, s’han aconseguit 82 habitatges, amb contractes ja signats. De mitjana, els inquilins abonen un lloguer de 965 euros al mes —per sota dels preus màxims establerts—, els habitatges tenen una superfície mitjana de quasi 100 metres quadrats i la gran majoria disposa de dues o tres habitacions. Els ingressos que obtenen els propietaris se situen en una renda mensual de 1.378 euros, sobre la qual s’aplica la reducció del 30 % finançada pel Govern per oferir els habitatges per sota dels preus de mercat als beneficiaris.
Principalment, s’han captat habitatges a Mallorca (74) i se n’han aconseguit 4 a Menorca i 4 a Eivissa.
Tenint en compte la realitat de cada illa, els preus màxims que ha fixat el Govern del lloguer que han de percebre els propietaris són de 1.500 euros a Mallorca i Menorca, i de 2.100 a Formentera i Eivissa, de manera que els preus per pagar com a màxim pels llogaters se situen en 1.050 euros a Mallorca i Menorca, i en 1.470 a les Pitiüses.
El contracte de lloguer amb l’Administració és de set anys i s’ofereixen diverses modalitats de cobrament als propietaris: pagament cada mes, pagament anticipat de l’any en curs o dels set anys del contracte per part de l’Administració.
Condicions de l’habitatge
Entre altres condicions, cal recordar que els habitatges han d’estar situats a les Illes Balears, no poden estar sotmesos a limitacions que n’impedeixin l’arrendament, han de tenir contractats els subministraments d’aigua i electricitat, han de disposar de certificat d’eficiència energètica en vigor i la instal·lació elèctrica ha de complir els requisits d’acord amb la normativa vigent.
Entre els requisits per als beneficiaris, s’estableix que han de ser ciutadans residents amb cinc anys o més de residència a les Illes Balears i que els habitatges han de ser l’habitatge habitual i permanent del nou inquilí durant la vigència del contracte; per tant, no es poden destinar a un altre ús, com ara el lloguer turístic. No poden sotsarrendar els habitatges i també s’estableix contractualment l’obligació, en finalitzar el lloguer, de retornar al propietari l’habitatge en les mateixes condicions en què es va rebre l’immoble.
