Avui a l’espai d’astronomia d’en Jordi Alemany hem parlat de les estrelles. Aprofitant aquest episodi de l’espai hem recordat que el cicle Formentera Mira al Cel 2026 ha obert una nova temporada d’activitats dedicades a l’observació del firmament. La primera cita tindrà lloc el 12 de juny amb una sessió d’astronomia centrada en l’espai profund, on es podran observar galàxies com la del Remolí i la del Molinet, així com el cúmul d’Hèrcules.
El mateix que el nostre Sol
Segons Alemany, les estrelles són, en essència, el mateix tipus d’objecte que el Sol. “El nostre sol és una estrella”, recorda, i afegeix que existeixen estrelles de mides molt diverses: des d’algunes més petites que el Sol fins a d’altres que el podrien contenir “més de 2.000 vegades”.
Boles d’hidrogen
En aquest sentit, les defineix com a “immenses boles d’hidrogen” que funcionen mitjançant reaccions nuclears: “Són explosions nuclears constants a l’univers que van consumint el seu hidrogen al llarg de milions d’anys”.
El naixement estel·lar: de les nebuloses a la fusió nuclear
Alemany ha explicat també el procés de formació de les estrelles, que s’inicia a les nebuloses, grans núvols de gas formats principalment per hidrogen. Aquests núvols, per efecte de la gravetat o per l’impacte d’esdeveniments còsmics propers, es comencen a contraure fins a formar una protoestrella.
Milions d’anys
“És un procés que pot durar milions d’anys”, subratlla. Quan la pressió i la temperatura són suficients, s’inicien les reaccions de fusió nuclear: “Aquí és quan neixen les estrelles”.
Estrelles que viuen milions o milers de milions d’anys
Un cop formades, les estrelles entren en la fase anomenada seqüència principal, durant la qual cremen hidrogen de manera estable. Aquesta etapa pot durar des de milions fins a milers de milions d’anys.
El divulgador recorda que algunes estrelles encara existents són gairebé tan antigues com l’univers, mentre que altres tenen vides molt més curtes, especialment les més massives.
La vida del Sol i el seu futur
Alemany també ha explicat el futur del nostre Sol, que actualment es troba aproximadament a la meitat de la seva vida. D’aquí uns 4.600 milions d’anys, es convertirà en una gegant vermella i arribarà a expandir-se fins a engolir la Terra.
“Després es col·lapsarà i es convertirà en una nana blanca”, ha detallat.
Color, temperatura i evolució estel·lar
El color de les estrelles també aporta informació sobre la seva temperatura: les més blaves són més calentes i massives, mentre que les vermelles són més fredes i solen tenir una vida més llarga.
Les més massives, com les gegants blaves, poden acabar la seva vida en explosions de supernova, fenòmens tan brillants que poden arribar a il·luminar una galàxia sencera.
Estudiar les estrelles a través de la llum
Tot i que a simple vista les estrelles semblen punts llunyans, Alemany destaca que el seu estudi es fa principalment analitzant la llum que emeten. A través de l’espectrografia, els científics poden determinar-ne la composició, com l’hidrogen o l’heli.
El cel de Formentera
El divulgador ha remarcat les condicions privilegiades de Formentera per a l’observació astronòmica: “Tenim un cel fabulós, magnífic”. Durant les nits d’estiu, especialment al juliol, és possible observar la Via Làctia amb gran nitidesa. També ha explicat que quan mirem les estrelles estem observant el passat: “La llum que veiem de Vega va sortir fa 25 anys”.
Constel·lacions i orientació al cel
Entre les constel·lacions visibles en aquesta època de l’any destaquen l’Óssa Major, l’Óssa Menor —on es troba l’estrella polar—, Escorpí, Lleó, Verge i Sagitari. Alemany ha destacat Escorpí com una de les més fàcils d’identificar per la seva forma clara i expressiva.
De la mort estel·lar als forats negres
Quan una estrella esgota el seu combustible, pot acabar com a nana blanca o, en el cas de les més massives, en una supernova. Aquests processos poden donar lloc a estrelles de neutrons o fins i tot forats negres.“Els forats negres no deixen de ser el col·lapse final d’una estrella”, ha resumit.
L’estrella polar i el canvi del nord
Alemany també ha explicat que l’estrella polar no sempre ha estat la mateixa ni ho serà en el futur. A causa de la precessió de la Terra, el pol nord celeste canvia cada 26.000 anys.“D’aquí uns milers d’anys serà Vega la que marcarà el nord”, ha apuntat.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
