La investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), Fiona Tomàs, ha explicat a Ràdio Illa que un estudi per preservar diversos tipus de l’alga cystoseira ha implicat la gestió de gairebé 6.000 bogamarins (o garotes) a les costes de Mallorca. Per aclarir alguns titulars que han assenyalat que s’estaven eliminant els bogamarins, Tomàs ha declarat: «No s’ha matat res; els eriçons es van translocar, és a dir, els vam moure de lloc».
Tomàs detalla que aquesta xifra de 6.000 individus es va assolir al llarg de tres anys i en diversos punts de Mallorca. Per contextualitzar-ho, equival a la densitat habitual d’una piscina olímpica al Mediterrani (uns sis individus per metre quadrat).
Un problema de sobrepoblació per la falta de depredadors
Els bogamarins són autèntics “bulldozers” submarins que, en activitat nocturna, rasquen la roca i s’ho mengen tot, creant zones de “desert” si la seva població es descontrola, apunta Tomàs. De manera natural, el seu nombre es mantenia baix gràcies a peixos i llagostes, però la sobrepesca d’aquests depredadors i la contaminació han provocat explosions demogràfiques de l’espècie a molts punts del Mediterrani.
La importància vital de la cystoseira
El motiu d’aquests trasllats és la protecció de la cystoseira (Cystoseira), un gènere d’algues marrons dures que formen autèntics boscos submarins. A diferència de la posidònia, que és una planta, aquests “miniarbres” són extremadament vulnerables. Tot i que serveixen com a “hàbitat guarderia” essencial per a la reproducció i creixement de molts peixos juvenils, tenen una capacitat de dispersió pràcticament nul·la: si desapareixen d’una cala, no tornen a créixer per si soles.
Actualment, gràcies a la millora de la qualitat de l’aigua per les depuradores en marxa des dels anys 80, els científics estan replantant aquestes algues a partir de “bebès”, que són molt sensibles a les mossegades dels bogamarins. Per això es fa necessari netejar temporalment i localment les zones de restauració.
Crida a la precaució: «A la mar, no s’ha de tocar res»
La investigadora de l’IMEDEA ha llançat un missatge taxatiu a la ciutadania perquè ningú actuï pel seu compte intentant treure bogamarins de la mar: «Una espècie no es pot tocar si no tens un permís de pesqueries o de recol·lecció científica. Si no ho fas d’una manera organitzada i amb dades, et pots pensar que fas bé i potser encara ho fas pitjor».
Pel que fa a les Pitiüses i Formentera, on la qualitat de l’aigua és alta i encara queden bons reductes d’aquestes algues protegides en àmbit europeu, Tomàs ha indicat que hi ha ONG locals interessades a activar projectes de restauració similars de la cystoseira, els quals requeriran, només si és necessari, els corresponents permisos de trasllat de bogamarins.
