Hi ha un objecte construït per la humanitat que navega en solitari per l’espai des de fa gairebé cinquanta anys. A bord no hi viatgen astronautes ni sofisticats instruments científics, sinó un missatge destinat a un receptor desconegut. Salutacions en desenes d’idiomes, música, sons de la Terra, fotografies i les claus per entendre qui som formen part d’aquest singular “missatge dins d’una ampolla” que continua travessant l’univers sense saber si algun dia algú el trobarà.
Disc d’or de les dones Voyager
Aquest ha estat el fil conductor de l’espai d’astronomia d’aquest dimarts a Ràdio Illa, en què Jordi Alemany, membre de l’Associació Astronòmica de Formentera, ha explicat la història del conegut disc d’or de les sondes Voyager. Més que un intent de contactar amb una hipotètica civilització extraterrestre, ha destacat, aquell projecte va acabar convertint-se en un exercici únic d’introspecció: resumir en un únic objecte què és la humanitat i què voldria explicar d’ella mateixa.
1972: llançament de les sondes Pioner
Alemany ha recordat que aquesta història va començar uns anys abans, el 1972, amb el llançament de les sondes Pioneer. Aquelles naus incorporaven unes plaques metàl·liques gravades amb la figura d’un home i una dona, un esquema de la nau i un mapa de la posició del sistema solar. “Aquell primer missatge simplement explicava qui érem i on érem”, ha resumit.
Alineació excepcional
L’astrònom ha explicat que el projecte va fer un pas més amb el programa Voyager, aprofitant l’alineació excepcional de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú de l’any 1977, un fenomen que només es produeix aproximadament cada 176 anys. Aquesta configuració va permetre que les dues sondes aprofitessin l’assistència gravitatòria dels planetes per visitar els grans gegants gasosos i continuar després el seu viatge cap a l’espai interestel·lar.
Missatge permanent
Quan la seva missió científica ja estava pràcticament completada, la NASA va decidir no apagar-les i convertir-les en un missatge permanent de la humanitat. Segons ha explicat Alemany, el divulgador científic Carl Sagan va reunir un equip format per científics, músics, artistes, lingüistes i antropòlegs amb una pregunta aparentment senzilla, però difícil de respondre: si només es pogués enviar una capsa amb informació sobre la Terra, què hi hauria d’haver a dins?
De coure i or
La resposta va ser el disc d’or que encara avui viatja a bord de les dues Voyager. Es tracta d’un disc de coure recobert d’or, dissenyat perquè pugui conservar-se durant milions d’anys. Alemany ha detallat que el primer repte va ser explicar a una hipotètica civilització alienígena com reproduir-lo. Per fer-ho, es van utilitzar propietats físiques universals relacionades amb l’àtom d’hidrogen, de manera que qualsevol civilització amb coneixements científics pogués interpretar les instruccions.
Mapa
El disc també incorpora un mapa elaborat a partir de diversos púlsars, unes estrelles amb una periodicitat extraordinàriament precisa que permetrien localitzar el sistema solar tant en l’espai com en el temps. “En lloc d’utilitzar mesures humanes com els segons o els minuts, es van fer servir processos físics presents a tot l’univers”, ha explicat.
Salutacions en 55 idiomes
Pel que fa al contingut, Alemany ha detallat que el disc inclou salutacions enregistrades en 55 idiomes, des de llengües molt parlades fins a d’altres ja desaparegudes, com l’accadi de l’antiga Mesopotàmia. També s’hi van incorporar sons quotidians de la Terra, com el vent, els ocells, un nadó plorant, una mare parlant amb el seu fill, unes passes o el so d’un petó.
Música
La música ocupa una part important del missatge. Segons ha explicat, els responsables del projecte van considerar que era probablement la forma artística més universal de qualsevol civilització. Per això es van seleccionar peces de Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven i músiques tradicionals procedents de diferents cultures del món. L’única cançó de rock inclosa va ser Johnny B. Goode, de Chuck Berry. Alemany també ha recordat que Carl Sagan havia proposat incorporar Here Comes the Sun, dels Beatles, però els drets d’autor van impedir que finalment s’hi inclogués.
115 fotografies
A més dels sons, el disc conserva 115 fotografies codificades de manera analògica. L’astrònom ha explicat que aquestes imatges mostren continents, oceans, selves, deserts, animals i escenes de la vida quotidiana, amb estudiants, científics, agricultors i esportistes, per oferir una visió tan completa com fos possible del planeta i dels seus habitants.
Enorme dimensió de l’univers
Durant la secció, Alemany també ha posat en context les enormes dimensions de l’univers. Actualment, les Voyager es troben aproximadament a un dia llum de la Terra i s’allunyen a una velocitat d’uns 17 quilòmetres per segon. Tot i així, ha recordat que necessitarien uns 73.000 anys per arribar a Pròxima Centauri, l’estrella més propera al sistema solar, i ni tan sols es dirigeixen cap a ella.
“Ja ha complert la seva finalitat”
Per aquest motiu, ha assenyalat que les possibilitats que alguna civilització trobi algun dia aquestes sondes són extraordinàriament reduïdes. Tot i això, considera que aquest no era l’objectiu principal del projecte. “Ja ha complert la seva finalitat”, ha afirmat, perquè el més important va ser l’exercici de reflexió col·lectiva sobre qui som, què hem aconseguit com a espècie i com voldríem presentar-nos davant d’algú que no sap res de nosaltres.
Formentera Mira al Cel
Finalment, Jordi Alemany ha recordat que aquest divendres tindrà lloc una nova observació d’espai profund dins del programa Formentera Mira al Cel. L’activitat començarà a les deu de la nit a Can Marroig, serà gratuïta i oberta a tothom, i els participants podran observar el cel amb els telescopis de l’Associació Astronòmica de Formentera.
