Guillem Romaní, el periodista que va fer de Formentera casa seva, rebrà el títol de Fill Adoptiu a títol pòstum en el marc de la Diada de Formentera. Romaní va faltar el dia sis de setembre de 2024, el mateix dia que feia anys.
L’acte institucional se celebrarà a les 19.30 hores al Jardí de Ses Eres. La seva vídua, Marta Uriarte, i el seu fill, Guille Romaní, han recordat la figura personal i professional del cronista que va convertir els carrers, els bars i la gent de l’illa en la seva redacció.
Marta Uriarte i Guille Romaní
La seva vídua, Marta Uriarte explica que la notícia ha arribat de manera inesperada: “M’ha agafat molt per sorpresa”, diu emocionada. “Estic contenta, nerviosa i molt agraïda per aquest moment que permet recordar-lo com es mereixia.” Un sentiment compartit pel seu fill, Guille Romaní, que resumeix el reconeixement en una sola paraula: “Orgull. Això és el que sentim.”
Una història d’amor entre cafès i Leonard Cohen
La relació entre Marta i Guillem va néixer gairebé com una escena de novel·la. Uriarte explica que ell convertia els bars Bon Temps i Bar Centro en la seva oficina improvisada. Ella treballava en una botiga al costat del Bon Temps. “Ell sempre era allà, treballant, gravant CD per a la gent”, recorda. “Sobretot de Leonard Cohen, que a mi m’encantava.”
Trobada casual
Un dia es va atrevir a demanar-li si li podia gravar tota la discografia del cantautor canadenc. “Em va mirar amb aquella cara de pensar: ‘Aquesta què en sabrà de Leonard Cohen?'”. Però m’ho va gravar, explica na Marta Uriarte. Temps després, en una trobada casual, tots dos van acabar cantant les cançons de Cohen. “Llavors es va adonar que sí, que les sabia i que també m’agradaven. Així va començar una mica la nostra història.”
“Més que un pare, era un amic”
Per al seu fill, el pas dels anys va transformar la relació familiar en una amistat. “De petit el recordo com el pare que era, però amb el temps es va convertir gairebé en un amic”, explica. “Sempre hi era, donava la seva opinió sense imposar res. M’agradava simplement passar temps amb ell.”
Formentera
El seu fill recorda que el periodista va tenir anys complicats, però assegura que els últims a Formentera el recorda feliç, integrat, tornant a banyar-se a la mar. “Marta i Formentera li van donar una tranquil·litat que necessitava”, assenyala.
L’illa on podia ser ell mateix
Nascut a Barcelona, Guillem Romaní va passar per Mallorca i Eivissa abans d’establir-se definitivament a Formentera. Segons expliquen els convidats d’avui, l’illa es va convertir en el seu lloc al món: “Li agradava viatjar, però sempre que tornava a Formentera tornava a casa. No només per la llum o el paisatge, sinó perquè aquí podia ser ell mateix.”
Explica que fins i tot feien broma dient que “si hagués estat milionari, s’hauria comprat s’Espalmador”, perquè sempre cercava espais petits i tranquils.
Un periodista de carrer
Els qui el van conèixer coincideixen que Guillem Romaní exercia un periodisme molt vinculat al carrer.”M’atreviria a dir que era un periodista de política, però sobretot era un periodista que observava”, explica Marta. Segons el relat d’Uriarte a Romaní no li passava per alt cap detall i passava hores escoltant converses, parlant amb polítics, veïns i coneguts.
“Treia informació de tothom. Tenia una capacitat enorme per relacionar fets d’anys enrere amb el present i, quan feia una anàlisi, gairebé sempre encertava”, afirma la vídua del periodista.
La rutina de la feina
Guillem Romaní apunta que el seu pare no tenia una rutina laboral: “No recordo que digués: ara treballo vuit hores i després plego. Tot fluïa. Agafava la bicicleta, anava al Bar Centro, parlava amb la gent, tornava a casa, escrivia… Era la seva manera natural de viure.”
El periodisme abans d’internet
La família també recorda les dificultats de fer periodisme a Formentera als anys noranta. “Al principi havia de telefonar a Eivissa per dictar les cròniques i després enviar-les per fax”, explica Marta.
L’arribada d’internet
Uriarte exposa que tampoc varen faltar moments de frustració: “Se suposava que havia de solucionar-ho tot, però no funcionava bé. Ni pujaven ni baixaven els arxius. En lloc d’avançar, de vegades semblava que anàvem enrere”. A més, Guillem Romaní ni tan sols conduïa, de manera que havia d’espavilar-se cada vegada que hi havia una notícia.
Egipte, una de les seves grans aventures
Entre els records més especials, Marta destaca els viatges a Egipte per seguir unes excavacions arqueològiques dirigides per un professor alemany vinculat a Formentera. “Ell no volia viatjar perquè fumava molt i li feia mandra tot el tema dels aeroports”, explica. Finalment, entre ella i el també periodista Carmelo Convalia li van comprar els bitllets gairebé per sorpresa. “Sabíem que li encantaria. Va acabar anant-hi tres anys seguits i va escriure unes cròniques precioses”, recorda l’entrevistada.
Un perfeccionista discret
A casa també era meticulós. “Era molt exigent amb ell mateix”, diu Marta. “No podia anar a dormir sense llegir. Si escrivia, la lletra havia de ser perfecta. Tot ho feia amb una cura impressionant.”
Per al seu fill, però, les grans lliçons no arribaven en forma de discursos. “Les transmetia amb l’exemple. Recollir la taula, fer el llit o treure les escombraries eren coses que simplement feia. Així és com ens va educar.”
La passió infinita per la Fórmula 1
Una altra de les seves grans aficions era la Fórmula 1. Segons recorda el seu fill, acumulava una quantitat ingent d’estadístiques i dades de cada Gran Premi. “Tenia un Mac dels antics i passava hores introduint dades de totes les curses des dels anys setanta. Coneixia pilots, circuits, motors… una quantitat d’informació espectacular”, assenyala.
“Formentera continua sent el meu lloc preferit del món”
Després de la seva mort, tornar a l’illa no va ser fàcil per al seu fill. “Les primeres vegades eren agredolces, però amb el temps s’han tornat dolces. Ara explica que continua visitant els espais que compartia amb el seu pare: “El Bar Centro, es Rafalet, els quioscs de Migjorn… Són parades obligatòries. Sempre el recordo amb un somriure.”
Un homenatge que li hauria fet il·lusió
Tant Marta com Guille estan convençuts que Guillem Romaní hauria rebut el nomenament amb satisfacció, encara que sense exterioritzar-ho massa: “Li hauria fet molta il·lusió, però segurament no ho hauria demostrat gaire”, somriu Marta. “Formentera era el lloc que havia escollit per viure.”
El seu saber estar i la seva presència
Quan li demanen què és el més important que els va deixar, Marta no dubta: “El seu saber estar. Fins i tot en els moments més difícils sempre va ser un senyor.” Per la seva banda, Romaní explica que el que més troba a faltar del seu pare és la seva presència: “Podíem estar al porxo de casa, fent la migdiada, llegint cadascú el seu llibre o asseguts al Bar Centro sense dir res. Només compartir aquell temps amb ell ja era especial.”
Aquest Sant Jaume, Formentera homenatjarà el periodista que va explicar durant anys el batec quotidià de l’illa. Un cronista que, com recorda la seva família, va trobar entre els carrers de l’illa no només la notícia, sinó també el seu lloc.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
