La Fundació Marilles ha presentat la primera ‘Guia estratègica per a la restauració ecològica de la mar Balear’, un document que pretén establir un marc conceptual i pràctic per orientar les actuacions de recuperació dels ecosistemes marins. Segons ha explicat la responsable de restauració marina de l’entitat, Núria Salmerón, la publicació respon tant a l’estat de degradació dels hàbitats marins com a les noves obligacions marcades per la normativa europea.
Directiva
Salmerón ha advertit que, d’acord amb la Directiva Hàbitats, només un 15 % dels hàbitats marins protegits es troben en bon estat de conservació, mentre que el 85 % restant presenta un estat deficient o dolent. En aquest sentit, ha assenyalat que “la protecció sobre el paper no ha estat suficient per aturar la degradació” i que, per aquest motiu, “ja toca restaurar”.
Reglament europeu
A aquesta situació s’hi afegeix el nou Reglament europeu de restauració de la natura, que converteix la restauració ecològica en una obligació legal. Segons Salmerón, aquest canvi normatiu obliga les administracions i els diferents actors implicats a passar de la protecció a la recuperació activa dels ecosistemes.
Restaurar no és el mateix que recuperar
Durant l’entrevista, Salmerón ha remarcat la diferència entre els conceptes de restauració i recuperació. Segons ha explicat, la restauració és “el procés d’assistir a la recuperació d’un ecosistema degradat, danyat o destruït”, mentre que la recuperació és el resultat que es busca assolir.
Conjunt de mesures
Així mateix, ha defensat que la restauració no consisteix en una única actuació, sinó en un conjunt de mesures que van des de la reducció dels impactes fins a la rehabilitació dels ecosistemes. “No es tracta només de plantar posidònia, sinó de recuperar tots els beneficis ecològics que aporta aquest hàbitat”, ha afirmat.
La posidònia, una prioritat
Pel que fa als ecosistemes prioritaris, la representant de la Fundació Marilles ha situat les praderies de posidònia al capdavant de les actuacions de restauració, atesa la seva importància per conservar la biodiversitat marina, proporcionar refugi a nombroses espècies i contribuir a la protecció del litoral davant els efectes del canvi climàtic.
Macroalgues
També ha destacat el paper dels boscos de macroalgues del gènere Cystoseira, que exerceixen funcions similars i constitueixen un altre dels ecosistemes estratègics per a la recuperació de la mar Balear.
Formentera
En relació amb Formentera, Salmerón ha apuntat que entre les principals amenaces hi ha els impactes derivats dels ancoratges sobre la posidònia, el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i, en determinades zones, la pressió pesquera.
Intervenir menys
Salmerón ha insistit que la restauració ecològica no sempre implica actuar de manera directa sobre el medi. De fet, ha explicat que en molts casos la mesura més efectiva és la denominada restauració passiva, que consisteix a eliminar les pressions sobre un espai perquè sigui la mateixa natura qui es recuperi.
Actuacions
A més d’aquest tipus d’actuacions, la guia recull altres metodologies, com la rehabilitació de coralls recuperats accidentalment per les xarxes de pesca abans de tornar-los al mar. Tot i això, ha recordat que la restauració marina és encara un camp científic relativament recent i que moltes tècniques continuen en fase de desenvolupament.
Una tasca compartida
La responsable de restauració marina de la Fundació Marilles ha defensat que la recuperació dels ecosistemes marins ha d’implicar tota la societat. “La restauració és tant un procés ecològic com social”, ha afirmat, tot subratllant que els projectes tenen més possibilitats de perdurar quan la població els sent com a propis.
En aquest sentit, la nova guia s’adreça tant a les administracions públiques com a la comunitat científica, les entitats conservacionistes i el sector privat. L’objectiu és oferir criteris comuns per identificar què es pot considerar realment restauració ecològica i facilitar la captació de finançament per impulsar projectes de més abast.
El repte del 2030
Salmerón ha recordat que la normativa europea fixa com a objectiu restaurar el 20 % dels ecosistemes degradats abans del 2030 i el 90 % abans del 2050, uns terminis que ha qualificat de “molt ajustats”. Tot i això, considera que les Illes Balears parteixen d’una posició favorable gràcies a la base científica acumulada i als nombrosos projectes pilot desenvolupats durant els darrers anys.
Finançament
El principal repte, segons ha advertit, és garantir finançament a llarg termini. Ha explicat que molts dels estudis i projectes existents s’han interromput al cap de tres o quatre anys, malgrat que la recuperació d’ecosistemes com les praderies de posidònia requereix dècades de seguiment per poder-ne avaluar els resultats.
La guia estratègica es pot descarregar gratuïtament des del web de la Fundació Marilles, a l’apartat de recursos.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
