L’activitat de Càritas Diocesana a Formentera i Eivissa s’ha convertit en el millor termòmetre per mesurar la temperatura social de les Pitiüses. La presentació de la memòria de l’entitat reflecteix un increment del 5,2% en el nombre de persones ateses, fregant ja la xifra de 6.000 usuaris. El coordinador de Càritas a les Pitiüses, Gustavo Gómez, ha estat contundent en assenyalar que la vulnerabilitat ja és un problema estructural que conviu amb una paradoxa: l’economia balear creix, però al mateix temps augmenta l’exclusió social. De fet, un 42% de les persones que van demanar ajuda l’any passat ho van fer per primera vegada.
El coordinador ha explicat a Ràdio Illa que els rostres d’aquesta exclusió estan molt definits a Formentera i Eivissa, encapçalats per la infància —amb més d’un 28% de menors afectats—, les persones estrangeres sense documentació ni xarxes de suport, i les dones soles amb fills a càrrec, per a les quals «sobreviure a les illes és molt complex».
Més usuaris de nacionalitat espanyola
Una de les dades més rellevants de la memòria és que, per segon any consecutiu, els ciutadans de nacionalitat espanyola representen el grup més nombrós atès per l’entitat, assolint el 21% del total. Segons Gómez, aquesta realitat desmunta els discursos que afirmen que les ajudes es dediquen exclusivament a la població migrant. Molts d’aquests usuaris nacionals són treballadors desplaçats des de la Península que, per diverses circumstàncies, acaben recorrent a Càritas en situacions de gran precarietat.
El problema de l’accés a l’habitatge es manté com el principal detonant de l’exclusió. Gómez adverteix que el preu dels lloguers està absorbint entre el 60% i el 80% dels ingressos familiars, una pressió que ja no només afecta les persones sense llar que viuen al carrer o en tendes de campanya, sinó també famílies que ni tan sols poden pagar una habitació i pateixen greus problemes de salut mental per la inestabilitat.
Davant d’aquesta situació, Càritas reclama a les administracions públiques que actuïn sobre les arrels de la desigualtat i demana una reflexió col·lectiva a la societat per construir xarxes de suport basades en el cura de l’altre, en lloc de centrar-se únicament en el rendiment i el creixement econòmic.




