El Govern balear ha publicat els estudis elaborats en el marc del IV Pla de Fosses, una iniciativa que amplia el coneixement sobre la Guerra Civil, la repressió franquista i la memòria democràtica a les Illes Balears.
A Ràdio Illa n’hem parlat amb el coordinador del projecte, Jaume Claret, i amb Pablo Galera, autor de l’estudi dedicat a Formentera.
Tres emplaçaments analitzats a Formentera
L’estudi se centra en tres possibles fosses situades al Fossar Vell de Sant Francesc, “Ses Corbes de s’Arena“, a la pujada de la Mola, i la zona de la Pedrera d’en Coix, as Pujols.
Segons explica Pablo Galera, només en el cas del Fossar Vell es va poder reunir informació suficient per plantejar una intervenció arqueològica, que es va dur a terme fa uns mesos amb l’objectiu de localitzar les restes de Josep Tur Planells, conegut com “en Pep de na Damiana” assassinat el 1937.
La intervenció, però, va resultar negativa i no es van trobar les restes. Galera recorda que només es va poder excavar aproximadament un 15% del recinte, ateses les limitacions derivades de la protecció patrimonial de l’espai.
Pel que fa als altres dos emplaçaments, l’investigador assenyala que no existeixen prou indicis per justificar una excavació, tot i que la documentació històrica confirma que hi podria haver hagut enterraments.
Més enllà de les fosses
Durant l’entrevista, Jaume Claret destaca que aquests estudis no només serveixen per valorar futures intervencions arqueològiques, sinó també per ordenar i posar a disposició de la ciutadania el coneixement acumulat durant dècades.
Segons explica, els informes permeten distingir entre allò que està documentat i allò que encara són hipòtesis, alhora que incorporen noves investigacions sobre altres aspectes de la memòria democràtica, com els refugis antiaeris, el patrimoni associatiu desaparegut després de la guerra o les víctimes balears enterrades al Valle de los Caídos.
“És una qüestió de dignitat i de drets humans”
Preguntat sobre les veus que consideren que les polítiques de memòria democràtica serveixen per “reobrir ferides”, Claret respon amb contundència: “Difícilment pots reobrir una cosa que no s’ha tancat.”
L’historiador defensa que la recuperació de les víctimes no respon a un debat polític, sinó a una qüestió de drets humans i de dignitat, i recorda que la Llei de Fosses de les Illes Balears va ser aprovada per unanimitat al Parlament.
Una feina que continua
Els investigadors també expliquen que el pas del temps, la transformació del territori i la desaparició dels testimonis directes dificulten cada vegada més la localització de fosses.
Actualment, a les Illes Balears hi ha 1.993 víctimes documentades de la Guerra Civil i la repressió franquista. D’aquestes, s’han recuperat 329 cossos en diferents intervencions arqueològiques i 68 persones han pogut ser identificades i retornades a les seves famílies.
Pel que fa a Formentera, Pablo Galera considera que, si no apareix nova documentació o nous testimonis, no hi ha prou arguments per plantejar noves excavacions als Pujols o a la pujada de la Mola, mentre que no descarta que en un futur es pugui reprendre la recerca al Fossat Vell de Sant Francesc.
Podeu escoltar l’entrevista completa a continuació:
