La colombofília continua viva a Eivissa gràcies a aficionats com José Tur, membre del Club Colombòfil de Santa Eulària i representant destacat d’aquest esport a les Balears. Amb 37 anys i la tercera generació d’una família dedicada a la cria i l’entrenament de coloms missatgers, Tur assegura que la seva passió va començar quan només tenia nou o deu anys.
“T’enganxa”
Segons explica, el seu avi va iniciar l’afició familiar en una època en què la colombofília tenia molta més implantació a les Illes. Més endavant el seu pare va agafar el relleu i ara és ell qui manté viva la tradició. “Vaig començar ajudant amb els coloms, fent-los volar, entrenant-los i portant-los a les soltes. Com més hi participes i comences a guanyar alguna cursa, més t’enganxa”, afirma.
Competició
La base de la competició consisteix a alliberar els coloms en un punt determinat perquè tornin al seu colomar. Tur explica que els animals són transportats conjuntament fins al lloc de la solta i que, un cop alliberats, cadascun intenta tornar al seu lloc d’origen. Les classificacions es determinen en funció de la velocitat, tenint en compte la distància exacta que separa cada colomar del punt d’alliberament.
“Sempre intenten tornar a casa”
L’entrevistat destaca que els coloms missatgers desenvolupen una extraordinària capacitat d’orientació. “Ells sempre intenten tornar a casa. Donen el màxim per arribar al colomar on han crescut”, assegura. Per això, afirma que poden completar recorreguts molt llargs, fins i tot travesses des d’Alacant fins a Eivissa. Segons indica, les proves més exigents poden arribar als 1.400 o 1.500 quilòmetres.
Generacions de selecció
Tur també explica que els seus coloms són el resultat de moltes generacions de selecció. Encara que externament s’assemblin als coloms comuns, assegura que presenten diferències evidents derivades de la cria especialitzada.
Temporada exitosa
La temporada actual ha estat especialment exitosa per al colombòfil eivissenc. Segons relata, ha aconseguit el tercer lloc al Campionat de Balears, el títol de campió de les proves sobre la Mediterrània, el campionat insular de fons i gran fons, a més del subcampionat de velocitat i altres classificacions destacades.
“Suma de tot”
Per a Tur, aquests resultats són fruit d’un conjunt de factors. “És una suma de tot. El colom ha d’estar molt bé de salut, molt ben preparat, ben entrenat i també ha de tenir qualitat. Sense qualitat és molt difícil aconseguir aquests resultats”, afirma.
Entrenament progressiu
L’entrenament, explica, és progressiu. Comença amb recorreguts de cinc o deu quilòmetres i augmenta gradualment la distància fins a arribar a Eivissa, Alacant i, en alguns casos, punts tan allunyats com Badajoz, Marbella o Cadis. A més dels entrenaments, considera fonamental que els animals descansin adequadament, s’alimentin bé i visquin en bones condicions.
Coloms
Actualment manté entre 160 i 170 coloms. Explica que visita el colomar dues vegades al dia per canviar-los l’aigua, alimentar-los i comprovar-ne l’estat, especialment durant l’època de cria. També insisteix que el colomar ha d’estar ben ventilat, sec, protegit tant del fred com de la calor i sense humitats per prevenir infeccions.
Reproducció
Pel que fa a la reproducció, Tur explica que selecciona especialment els exemplars que han donat millors resultats esportius perquè tinguin més descendència. Tot i que els coloms s’identifiquen oficialment amb el número de l’anella, reconeix que, després de tota una temporada treballant-hi, acaba identificant-los només de veure’ls arribar.
Trucades a través de coloms
Encara que avui els coloms missatgers ja no s’utilitzen per transportar correspondència, Tur explica que alguna vegada ha col·locat adhesius amb el seu número de telèfon en coloms que no eren seus i que havien arribat al seu colomar. També comenta que en algunes ocasions ha alliberat coloms en altres indrets i posteriorment ha rebut trucades confirmant que havien arribat correctament.
Coloms abandonats
L’entrevistat també defensa la diferència entre els coloms de competició i els coloms urbans. Considera que la mala imatge dels coloms prové principalment dels exemplars que viuen abandonats a les ciutats, mentre que els coloms esportius “estan molt ben cuidats” i presenten un excel·lent estat físic.
Animals territorials
Segons explica, els coloms són animals molt territorials. Aquest comportament pot provocar disputes quan un mascle torna al niu després d’una competició i troba que un altre exemplar ha ocupat el seu espai. També recomana evitar el contacte amb altres espècies d’aus per reduir el risc d’infeccions.
Pèrdua d’exemplars
Malgrat les satisfaccions, Tur admet que la colombofília també comporta moments difícils. Explica que en les proves més llargues és habitual perdre alguns exemplars, ja sigui perquè s’esgoten, perquè necessiten aturar-se durant el trajecte o perquè són víctimes de depredadors com els falcons. “És un risc que tens”, resumeix.
Relleu
Finalment, el colombòfil es mostra partidari de garantir el relleu generacional. Assegura que recentment s’han incorporat diverses persones joves al club i afirma que està disposat a ajudar qualsevol persona interessada. “Sempre estic obert que vingui gent nova. Si fa falta, els regalo un parell de colomins perquè puguin començar”, explica.
Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació:
