Telèfons del directe:

(+34) 971 07 23 31 | (+34) 971 07 23 32

EN DIRECTE Obrir el reproductor en directe
Una de les zones devastades del Nepal, el passat 27 d'agost.

Del col·lapse de glaciars a les riades a la Mediterrània: l’alerta dels geòlegs davant el canvi climàtic

Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 5
Per Radioilla
Comentaris: 0
Visites 5

El recent col·lapse d’un glaciar a la regió de l’Himalaia —a la frontera entre el Nepal i el Tibet— ha provocat riades massives, centenars de víctimes mortals i més de 3.000 persones desaparegudes. Per analitzar la magnitud i la mecànica d’aquest fenomen, el geòleg Raúl Pérez, de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), ha explicat els detalls d’un esdeveniment que qualifica d’«extraordinari, de molt baixa freqüència però d’alt impacte».

Segons l’expert, la tragèdia s’ha produït per una combinació de factors agreujats per l’escalfament global. En valls estretes i molt encaixades com les de l’Himalaia, amb altures que superen els 5.000 metres, la inestabilitat d’un glaciar genera un desplaçament d’energia massiu, canalitzant cabals de milions de metres cúbics per segon.

Factores clau i gestió del risc

Pérez assenyala que anticipar el moment exacte d’aquests col·lapses és extremadament difícil. Això no obstant, la prevenció és viable, ja que diversos estudis universitaris ja havien advertit de la inestabilitat de la zona. Tot i que la monitorització permet alertar les poblacions —com ha passat en episodis anteriors als Alps—, la vastitud de l’Himalaia dificulta controlar les desenes de capçaleres glaciars identificades com a potencialment perilloses.

Així mateix, el geòleg considera que l’augment poblacional ha portat a colonitzar les parts baixes de les valls, les àrees més exposades a aquests fenòmens, a diferència dels assentaments tradicionals situats en zones mitjanes.

L’impacte de la variabilitat climàtica a la Mediterrània

Preguntat sobre les repercussions del canvi climàtic a la península Ibèrica i l’arxipèlag balear, el geòleg de l’IGME confirma una transformació en la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.

Mentre que fa uns anys els períodes de retorn d’una DANA destructiva s’estimaven en intervals de quatre o cinc anys, actualment l’activació dels equips d’emergència i seguiment d’inundacions súbites és anual des de l’inici del setembre. L’elevada temperatura de la mar Mediterrània i l’acceleració de l’escalfament global des de l’era industrial —que ja supera els increments mitjans previstos inicialment— mantenen en alerta els serveis tècnics davant l’inici de la temporada de pluges de tardor.

Deixa el teu comentari

Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.

Cerca notícies

Registra't a Ràdio Illa

Crea un compte per poder comentar les publicacions i participar en els debats.

Ja tens usuari? Inicia sessió!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!

Inicia sessió a Ràdio Illa

No tens usuari? Registra't!