El secretari del Consell Insular de Formentera, Àngel Custodio Navarro, ha analitzat a Ràdio Illa els mecanismes legals i els tràmits parlamentaris de la reforma constitucional que ha de permetre a Formentera tenir un senador propi, en una jornada que ha qualificat d’històrica.
Les esmenes que han passat el filtre
El secretari ha explicat que la Mesa del Congrés ha acotat el debat estrictament a la qüestió de la creació d’una circumscripció al Senat per a Formentera, cosa que ha fet que les esmenes del PNV i d’UPN no hagin passat a la fase final per no tenir relació directa amb el fons de l’assumpte. Sí que han passat el filtre les esmenes de Vox —que proposa la supressió total de la reforma— i la del PP, que planteja mantenir el topònim d’Eivissa en castellà en el text constitucional, en lloc del català proposat pel Parlament Balear.
El debat sobre el topònim d’Eivissa
Sobre l’esmena del PP, que els populars han presentat com una “millora tècnica” i que posteriorment s’ha acabat aprovant, Navarro n’ha ofert una anàlisi jurídica detallada.
Ha recordat que la tradició jurídica del Parlament balear és la d’usar la toponímia en català fins i tot en documents en castellà: “La Llei de Consells Insulars de l’any 1989, publicada al BOE en castellà, ja citava el topònim Eivissa en català”. A més, ha assenyalat que l‘Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estableix que la toponímia oficial té com a única forma oficial la catalana, i que el 2019 el Ministeri de Foment va acceptar una rectificació al BOE per fer constar els Consells Insulars de Formentera i d’Eivissa en català.
Tot i això, ha reconegut que l’any 2007, en la darrera reforma de l’estatut, el topònim Eivissa va aparèixer en castellà en la versió en castellà del text. “Hi ha un sostèn jurídic per mantenir el topònim en català, però també és cert que hi ha precedents en sentit contrari”, ha matisat.
Navarro ha afegit un altre argument de pes: si s’acceptés l’esmena del PP -com finalment ha succeït-, s’estaria atemptant contra la toponímia oficial de dues illes canàries —La Gomera i El Hierro— que els seus estatuts d’autonomia recullen amb article en la seva forma oficial.
Si s’aprova avui, encara queda el Senat
El secretari del Consell ha recordat que l’aprovació al Congrés no és el punt final del procés. Si la reforma obté els tres cinquens del Congrés —210 diputats i diputades—, el text passarà al Senat, on caldrà aconseguir la mateixa majoria qualificada: “Al Senat també poden haver-hi esmenes“, ha advertit, tot apuntant que els senadors canaris podrien presentar-ne una per incloure la representació de Lanzarote i la Graciosa, cosa que, ha dit, “no perjudicaria Formentera sinó que afloraria el que ja s’està tramitant”.
Sobre els terminis, Custodio ha assenyalat que la reforma constitucional de l’article 135 el 2011 va durar un mes just, i que si el Senat declarés la urgència, el tràmit podria ser relativament àgil.
“Estem en un terreny jurídic ignot”
Davant la pregunta de si hi hauria una segona via en cas que la reforma no s’aprovés avui, el jurista ha estat prudent: “Ho he estat estudiant i, per la manera com el Congrés té regulat el procediment en cas de rebuig, sembla que es podria reenviar al Senat, però com que això no ha passat mai, estem en un terreny jurídic ignot”. Ha subratllat que qualsevol interpretació hauria de ser estudiada amb molta profunditat: “Estem parlant de la Constitució en si, i això té moltes derivades”.
