La formenterera Ana Mar Bueno-Cardona, professora d’Introducció a l’Economia i Història Econòmica a la Universitat de València, acaba de culminar gairebé una dècada d’investigació amb la defensa de la seva tesi doctoral, Quatre dècades de desigualtat a Europa: integració econòmica i auge de l’extrema dreta. Graduada en Administració i Direcció d’Empreses, amb un Màster Universitari en Desenvolupament, Institucions i Integració Econòmica, distingit amb el Premi Extraordinari de Màster, la investigadora ha analitzat l’evolució de la desigualtat als països de la Unió Europea des dels anys vuitanta i la seva relació amb els canvis polítics que viu el continent.
La desigualtat augmenta dins dels països europeus
Segons ha explicat a Ràdio Illa, Europa continua sent una de les regions més igualitàries del món, però això no significa que la desigualtat no hagi crescut. La investigadora assenyala que l’evolució no ha estat igual a tots els estats: mentre que països com Espanya van reduir la desigualtat durant les dècades dels noranta i els primers anys del segle XXI, altres estats amb nivells històricament més baixos han registrat un increment sostingut.
En conjunt, assegura que s’ha produït una certa convergència entre països, però al mateix temps la desigualtat dins de cada estat és avui més elevada. Entre les causes hi identifica la globalització, els canvis tecnològics i, sobretot, la pèrdua de capacitat redistributiva de l’estat del benestar, que atribueix també a decisions polítiques adoptades durant les darreres dècades.
El turisme genera riquesa, però també concentra els beneficis
Tot i que aquest aspecte no forma part del nucli de la seva investigació, Cardona també s’ha referit al paper del turisme en territoris com les Balears.
Segons ha explicat, l’activitat turística crea ocupació i ingressos, però el debat sobre la desigualtat no depèn tant de la riquesa que genera com de com es distribueixen aquests beneficis. En aquest sentit, considera que una part important dels ingressos tendeix a concentrar-se en poques mans, mentre que els treballadors continuen vinculats a llocs de feina sovint marcats per la precarietat.
La integració europea té efectes diferents segons cada país
La tesi també analitza com la integració econòmica europea ha influït en la desigualtat.
La investigadora conclou que, en països com Espanya, Portugal o Grècia, la integració ha contribuït en determinats períodes a reduir-la, mentre que en altres estats, com Alemanya, el procés d’obertura econòmica i de transformació industrial ha anat acompanyat d’un increment de les diferències salarials.
Segons explica, l’automatització i la reorganització de la producció han eliminat nombrosos llocs de feina intermedis, deixant una estructura més polaritzada entre ocupacions molt qualificades i altres més precàries. No obstant això, defensa que el progrés tecnològic no és un problema en si mateix, sempre que les persones afectades puguin reincorporar-se al mercat laboral en bones condicions.
El malestar econòmic, al darrere de l’auge de l’extrema dreta
Una de les conclusions principals de la recerca és la relació entre la desigualtat i el creixement electoral de l’extrema dreta.
Bueno Cardona sosté que aquest fenomen no neix amb la crisi financera del 2008, sinó que es pot detectar ja durant la dècada dels noranta en diversos països europeus. La crisi, afirma, només n’accelera el creixement.
Segons la investigadora, aquests partits aconsegueixen captar un malestar que té un origen principalment econòmic i canalitzar-lo a través de discursos identitaris, xenòfobs o racistes. Tot i això, remarca que el vot a l’extrema dreta no respon a un únic perfil social i que també rep suport de sectors amb rendes elevades, encara que per motius diferents.
La migració no explica per si sola aquest fenomen
Respecte al debat sobre immigració, Cardona afirma que “assenyalen a les persones migrants per dir que hi ha llistes d’espera en sanita; i els responsables que hi hagi llistes d’espera en sanitat són els governs, no el fet que vingui més gent, així amb l’educació i així amb altres sectors.”
Segons explica, el factor determinant són les condicions socioeconòmiques dels territoris. Quan una regió travessa dificultats econòmiques, la immigració pot convertir-se en un element al qual s’atribueixen els problemes, encara que no en sigui la causa. En canvi, quan hi ha creixement econòmic i ocupació, l’arribada de població migrant acostuma a generar una percepció més positiva.
Per aquest motiu, defensa que el debat públic hauria de posar més atenció en les condicions materials de la població i en el funcionament dels serveis públics que no pas en la immigració com a explicació única dels problemes socials.
Reforçar els serveis públics i l’organització col·lectiva
Com a conclusió, la professora considera que les polítiques públiques continuen sent una de les principals eines per reduir la desigualtat.
En aquest sentit, aposta per reforçar l’educació i la sanitat públiques, exigir institucions capaces de redistribuir la riquesa de manera més efectiva i recuperar l’organització col·lectiva. De fet, una altra de les conclusions de la seva tesi és que la disminució de l’afiliació sindical està relacionada amb una pèrdua de pes dels ingressos de les classes treballadores i mitjanes.
Per això defensa que la participació ciutadana i l’acció col·lectiva són alguns dels instruments més efectius que té la societat per combatre l’augment de la desigualtat.
