Les alertes sobre el futur de la intel·ligència artificial (IA) han deixat de ser una especulació per convertir-se en un debat públic. L’onada recent de dimissions d’investigadors i tècnics en companyies capdavanteres com OpenAI, Google i Anthropic —destacant el cas de Jacob Coxon, qui va renunciar advertint del risc d’un escenari d’extinció humana abans de finals de dècada— reflecteix una inquietud creixent al si de la indústria tecnològica. Per analitzar el moment que viu el sector, el periodista especialitzat del diari El País, Jordi Pérez Colomé, ha intervingut a Ràdio Illa Formentera.
Pérez Colomé assenyala que aquest darrer capítol de renúncies es diferencia dels avisos precedents per dos factors tècnics determinants. D’una banda, la constatació de comportaments autònoms no previstos en entorns de prova, on diferents programes han interactuat, coordinat accions o pres decisions al marge de les ordres humanes originals. De l’altra, els models capaços d’entrenar-se i millorar per si mateixos sense la intervenció humana directa. Segons el periodista, la incertesa no rau tant en hipòtesis de ciència-ficció, sinó en la manca de coneixement sobre com actuaran aquests sistemes quan s’incrementi la seva complexitat i en la dificultat de preveure les seves decisions.
A curt i mitjà termini, els riscos més immediats no se centren en amenaces existencials dràstiques, sinó en conseqüències derivades d’errors d’interpretació, fallades de seguretat o usos geopolítics i militars.
A més, Pérez Colomé recorda que la propagació de programes maliciosos autònoms o la manca d’atribució clara de responsabilitats —com en el cas del desenvolupament d’armes autònomes o decisions automatitzades que afectin infraestructures bàsiques— plantegen reptes jurídics i ètics de difícil resolució.
Paral·lelament, veus crítiques de la mateixa indústria indiquen que el discurs sobre la fi de la humanitat pot respondre també a estratègies de màrqueting per sobrevalorar la potència de les eines o per desviar l’atenció de debats immediats, com el consum d’aigua i energia dels centres de dades o el desenvolupament de la IA vinculada a l’armament.
Pel que fa a la regulació, no existeix actualment un consens internacional per establir límits globals, ja que molts governs consideren aquesta tecnologia un actiu estratègic de seguretat nacional. En l’àmbit quotidià, la integració de la IA avança cap a assistents personals capaços de gestionar tasques diàries o la seva combinació amb la robòtica domèstica i industrial, una transformació que reobrirà progressivament la reflexió sobre la pèrdua de capacitats crítiques individuals i la dependència tecnològica de la societat.
