N’Almudena García Rubio, arqueòloga forense de la Societat de Ciències Aranzadi, ha explicat avui a Ràdio Illa les actuacions que s’estan executant durant aquestes setmanes al Pati 1 del cementiri nou de Sant Francesc, amb l’objectiu de localitzar i identificar les víctimes mortals des Campament.

Primeres excavacions a partir d’avui

Fins al moment, García ha explicat que s’ha sol·licitat el permís necessari a les famílies dels parents sepultats a la zona on s’ha d’intervenir i que ja s’ha preparat el terreny per al treball. Així, està previst que avui comencin les primeres excavacions. Sobre l’afectació de la pluja en el treball que estan fent, la convidada ha assenyalat que els sediments propis del sòl no són especialment problemàtics amb la pluja.

Recerca de les primeres víctimes

Cal recordar que en les darreres campanyes realitzades per l’equip s’han excavat 53 sepultures situades al Pati 2 del cementeri, on s’han documentat les restes de 29 individus compatibles amb les víctimes del Penal de Formentera, i en total s’han aconseguit identificar sis persones.

En aquest sentit, n’Almudena ha exposat que actualment continuen alguns estudis genètics, però ha assenyalat que cal trobar més esquelets per continuar avançant, perquè avui dia, com que tenen més identificacions, saben que falten per identificar les primeres vint-i-dues víctimes des Campament, corresponents al període que comprèn els primers mesos de 1941. Per aquest motiu, enguany han centrat les tasques al Pati 1 del cementeri. Allà, explica n’Almudena, “esperen poder trobar les persones que falten”.

Actuació as Fossar Vell

Sobre la intervenció prevista al Fossar Vell de Sant Francesc, la professional explica que, a través de la recerca dels investigadors i la documentació elaborada pel Fòrum de la Memòria d’Eivissa i Formentera, tenen constància de la mort d’una víctima, d’origen formenterer, extrajudicial, enterrada en aquest indret. Seria, segons les paraules de l’arqueòloga, un dels darrers enterraments al cementeri vell. Així doncs, han fet una proposta d’actuació i es troben a l’espera d’obtenir tots els permisos. Des de l’equip tècnic esperen poder començar aquestes feines en acabar les tasques al cementeri nou i asseguren que ho tenen gairebé tot llest per poder-ho fer.

Actuació a sa pedrera de can Coix

D’altra banda, García ha explicat que, als voltants de l’Hotel Roca Bella, la intenció és fer prospeccions a una zona on hi hauria d’haver dues fosses, tot i que no esperen trobar-hi restes, ja que el terreny ha patit modificacions per la construcció i l’acció dels fenòmens naturals al litoral. De totes maneres, des d’Aranzadi volen deixar constància documental d’aquestes circumstàncies.

“Fets clandestins”

Sobre les persones enterrades en aquests dos indrets, n’Almudena ha explicat que hi ha molt poca informació quan es tracta de morts extrajudicials, perquè són fets clandestins i el coneixement que en tenen prové de fonts molt secundàries i orals. En canvi, les fonts relacionades amb els esdeveniments al cementiri nou són “molt més consistents”. En aquest sentit, també ha posat l’exemple d’un cas que el mapa de fosses esmenta a la Mola que directament s’ha descartat per manca d’informació.

Dificultats

Quant a les dificultats que es troba l’equip d’experts en les excavacions, n’Almudena García ha explicat que a les Balears una de les grans dificultats és l’accelerada modificació del paisatge amb el ‘boom’ urbanístic i turístic. Una altra dificultat és la quantitat de persones enterrades als cementiris, on hi ha “molt de moviment” i on es traslladen les restes més antigues a altres indrets per fer espai per als nous difunts. De cara a la identificació, l’entrevistada assenyala que és difícil trobar parents directes perquè la informació genètica sigui precisa.

Informació en les excavacions

L’arqueòloga forense ha traslladat que la informació que obtenen prové tant de l’indret i la forma d’enterrament com de les restes trobades. Una informació molt valuosa en l’estudi de les víctimes del Penal de Formentera pels experts ha estat la presència d’indicis de tuberculosi, una malaltia que, explica García, era endèmica as Campament però no a l’illa.

Fets distintius des Campament

Un altre fet distintiu que ha sorprès l’equip d’Aranzadi ha estat el sistema d’enterrament utilitzat amb les víctimes del penal, un sistema consistent a excavar un forat de gairebé dos metres de profunditat i anar dipositant els cossos un sobre l’altre de forma vertical fins a un metre, afegint-hi capes de terra. Aquest mètode, segons la professional, ha estat positiu per a la investigació i s’explica per la naturalesa del sediment, fàcil d’excavar.

Participació a una pel·lícula

L’equip de l’arqueòloga ha participat en la creació de la pel·lícula ‘El Maestro que prometió el mar’, un drama històric dirigit per Patricia Font, basat en la història real del mestre republicà Antoni Benaiges, que als anys trenta va aplicar mètodes pedagògics innovadors abans de ser assassinat durant la repressió franquista.

N’Almudena García ha valorat positivament aquesta participació per fer difusió de la importància de la memòria de les víctimes i ha assenyalat que, per part d’Aranzadi, s’ha intentat fer una recreació tan fidel com ha estat possible dels fets, ja que ells mateixos van participar en l’excavació relacionada amb aquest mestre republicà a Burgos.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a continuació: