Quan tenia onze anys, una paparra va picar na Mireia Colomar Guasch. Tal com explica, no va ser fins catorze anys després que li van diagnosticar la malaltia de Lyme, una infecció bacteriana provocada per la picada d’aquests animals. Tot i això, i tal com ha exposat l’autora del llibre ‘Maldito Lyme’ a Ràdio Illa, els símptomes només van trigar uns mesos a aparèixer.
Manca de visibilitat
La necessitat d’escriure aquest llibre —que es presenta avui a les 19.30 hores a la biblioteca Marià Villangómez— neix precisament de la dificultat que va tenir per obtenir un diagnòstic, a causa de la manca de visibilitat d’aquesta malaltia. “Si jo hagués tingut un llibre o alguna informació més, no m’hauria destrossat tant la vida social i laboral”, assenyala Colomar.
“La gran imitadora”
Sobre aquesta dificultat de diagnòstic, l’entrevistada afirma que “no hi ha coneixement i no es parla de la malaltia” i que, per tant, “els metges no van saber què buscar”. A més, assegura que al Lyme li diuen “la gran imitadora”, perquè s’assembla molt a altres malalties com la fibromiàlgia o l’esclerosi múltiple.
Símptomes
Entre els símptomes que van aparèixer pocs mesos després de la picada, Mireia esmenta migranyes, dolor muscular, problemes hormonals i digestius, dolor articular, paràlisi, problemes renals i cardíacs, fatiga i dolor generalitzat. Segons explica, visitava especialistes i li feien proves que descartaven totes les malalties.
Anàlisis negatives
Un dia, la seva mare va parlar amb una dona que tenia una amiga amb la mateixa malaltia, i li va facilitar el contacte d’un especialista de Madrid. Fins i tot allà, però, el resultat va ser negatiu, ja que les anàlisis tenen només un 30% de fiabilitat. Finalment, en una segona prova en un laboratori alemany, el resultat va ser “positiu crònic”.
“Impossible tenir tants símptomes”
Colomar destaca que no només va haver de patir aquests símptomes, sinó també la impotència de no ser creguda. “Em deien que era impossible tenir tants símptomes; em feien proves i tot sortia bé. M’enviaven al psiquiatre i em deien que era psicosomàtic i em volien internar; per sort, després el psiquiatre ho descartava”, explica.
Depressió i tractament
A més, l’autora explica que va caure en una depressió i que encara avui es tracta amb productes naturals. Assegura que fa set anys que va rebre el diagnòstic i que encara té símptomes, que empitjoren en moments d’estrès. També apunta que la malaltia li ha provocat fatiga crònica, pèrdua de memòria i problemes de concentració. Tot plegat, sumat a la depressió i al malestar físic, va fer que no pogués acabar els estudis ni assolir els seus objectius professionals.
Llibre en primera persona
Pel que fa al procés creatiu del llibre, explica que “va ser dur recordar la depressió” i que havia eliminat alguns records dolorosos. L’obra, escrita en primera persona, és un relat autobiogràfic en què narra tot el recorregut i el procés viscut durant aquests anys amb la malaltia de Lyme. El llibre està disponible a la llibreria ‘Alpe’.