Els resultats de l’informe PISA 2025 situen les Illes Balears per davall de la mitjana estatal en les tres competències avaluades: matemàtiques, comprensió lectora i ciències, segons les dades traslladades pel Govern de les Illes Balears.
Matemàtiques
En matemàtiques, l’alumnat de les Illes Balears ha obtingut una puntuació mitjana de 449 punts, davant els 457 punts del conjunt de l’Estat. El resultat representa una davallada de 22 punts respecte de l’edició de 2022, quan la puntuació balear va ser de 471 punts.
Comprensió lectora
En comprensió lectora, les Illes Balears han assolit 441 punts, deu menys que la mitjana estatal, situada en 451. Respecte de 2022, quan l’alumnat balear va obtenir 472 punts, la puntuació ha baixat 31 punts.
Ciències
Pel que fa a la competència científica, la puntuació de les Illes Balears ha estat de 471 punts, sis menys que els 477 de mitjana estatal. En aquest cas, el descens respecte de 2022 ha estat de nou punts, ja que aleshores es varen assolir 480 punts.
“No són uns bons resultats”
El conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, ha lamentat els resultats i ha reconegut que “no són uns bons resultats”. Vera ha atribuït aquesta evolució, entre altres factors, a la reducció d’hores lectives de matemàtiques i llengües derivada de l’aplicació de la LOMLOE.
LOMLOE
En aquest sentit, el conseller ha afirmat que l’aplicació de la LOMLOE a les Illes Balears “és negativa per als alumnes” i ha assenyalat els resultats de l’informe PISA com una prova d’aquesta valoració. Aquesta relació entre l’aplicació de la normativa educativa i l’evolució dels resultats és una interpretació expressada pel Govern balear.
Pes de matèries com matemàtiques
Segons ha explicat Vera, els currículums derivats de la normativa estatal “varen reduir el pes” de matèries com les matemàtiques i les llengües. El conseller també ha assenyalat especialment el cas del batxillerat i ha afirmat que l’alumnat disposava de menys hores lectives destinades a aquests aprenentatges. El Govern balear també ha indicat que la part autonòmica de la normativa no es va arribar a desplegar a les Illes Balears en aquell moment.
“Canvi de model”
Davant aquesta situació, la Conselleria d’Educació i Universitats ha traslladat que ha impulsat uns nous currículums, que varen entrar en vigor el curs 2025-2026. Segons el Govern, aquests currículums suposen “un canvi de model” i tenen com a objectius “situar els coneixements al centre de l’aprenentatge”, reforçar les competències bàsiques i oferir una formació “més sòlida” a l’alumnat.
“Corregir mancances”
Entre les mesures anunciades per la Conselleria hi ha l’augment de les hores dedicades a les matemàtiques i el reforç de les llengües. L’Executiu autonòmic sosté que aquestes modificacions permetran “corregir les mancances detectades” i contribuir a una “millora progressiva” dels resultats educatius en futures edicions dels estudis internacionals.
El 7,5 % de l’alumnat ha estat exempt de les proves
L’informe també recull que el 7,5 % de l’alumnat de les Illes Balears ha estat exempt de participar en l’avaluació, un percentatge superior al 5 % que l’OCDE estableix com a llindar orientatiu de control. Segons el Govern balear, aquest percentatge està relacionat amb les “característiques específiques” de l’arxipèlag i amb el seu perfil demogràfic. El conseller ha assenyalat que les Illes Balears són la comunitat autònoma amb un percentatge més elevat d’alumnat estranger, que se situa en el 19 %.
Estudiants nouvinguts
Entre l’alumnat exempt, segons la informació facilitada per Educació, hi ha principalment estudiants nouvinguts incorporats al sistema educatiu durant el seu primer any d’escolarització, alumnes amb absentisme continuat i estudiants amb un desfasament curricular de dos cursos. La Conselleria ha remarcat que el percentatge del 7,5 % “no implica la invalidesa dels resultats” i ha assenyalat que l’informe PISA considera “vàlids i representatius” els resultats obtinguts per les Illes Balears.
Canvi curricular
Amb aquestes dades, el Govern balear defensa el canvi curricular aplicat a partir del curs 2025-2026 i confia que el reforç de les matemàtiques i les llengües es tradueixi en una millora dels resultats en les pròximes edicions de PISA.
