Ratko Mladić, el responsable de la pitjor massacre a Europa des de la Segona Guerra Mundial, va morir dijous passat als vuitanta-quatre anys, mentre complia una pena de presó perpètua en un centre penitenciari de la Haia. Els seus advocats van sol·licitar el seu alliberament per motius humanitaris argumentant que la seva vida estava arribant al final i que ja des de feia temps la seva salut solament li permetia estar en llit i traslladar-se amb cadira de rodes
Mladic va ser condemnat el 2017 per genocidi, crims de guerra i crims de lesa humanitat durant les guerres en l’antiga Iugoslàvia entre 1992 i 1995. El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPIY) el va trobar culpable de 10 dels 11 càrrecs en contra seva, incloent-hi genocidi i delictes contra la humanitat per la mort de més de 8.000 homes i nens.
Així, de forma infame, ha passat a la història per ser l’arquitecte i executor (juntament amb Karadžić) de la matança de bosnians a Srebrenica, entre d’altres. Uns anys després, les imatges fetes públiques de les execucions en els boscos d’aquesta localitat serbobòsnia, en un moment en què encara no existia ni youtube ni les xarxes en aplicacions de mòbils, van deixar amb mal de panxa a moltes famílies als menjadors de ca seva.
Perquè no caigui en l’oblit, en un moment en què l’odi identitari torna a posicionar-se amb força a Europa i a la resta del món, avui hem volgut parlar de l’antiga Iugoslàvia, de Mladić i de les seves atrocitats. Per fer-ho, primer hem saludata l’escriptora Clara Usón, que amb el seu llibre La hija del Este (Seix Barral) va novel·lar fa uns anys el suïcidi de la pròpia filla de Mladić, incapaç d’acceptar la condició monstruosa de son pare.
Després també hem xerrat amb en Jordi Rodri, fotògraf, escriptor i activista sobre el terreny a Srebrenica, que ha comentat les tasques d’identificació dels executats en les fosses humanes i de la situació actual en aquest indret de Bòsnia. Els dos han reflexionat sobre la lamentable vigència d’aquest personatge al món del segle XXI:
