A l’Espai de Cinema de Toni Cordero hem dedicat la secció a repassar la trajectòria cinematogràfica de Clint Eastwood, arran de les informacions sobre la seva retirada després de gairebé mig segle de col·laboració amb Warner Bros. Les desavinences amb la direcció de la companyia, especialment pel tractament que va rebre la seva darrera pel·lícula, Jurado Nº 2 (2024), s’han apuntat com un dels factors d’aquest distanciament. La cinta va tenir una estrena molt limitada als Estats Units, malgrat les bones crítiques.
Pistoler fred
La conversa s’ha centrat especialment en les primeres etapes de la seva carrera i en la construcció d’un arquetip que ha marcat bona part de la seva filmografia: el pistoler fred, lacònic i impertorbable, que sembla que mai no es posa nerviós, però que pot arribar a ser extremadament sanguinari. Una figura que Eastwood ha anat qüestionant i matisant al llarg dels anys, especialment des de la seva faceta com a director.
Pel·lícules amb una mirada crítica sobre les desigualtats
També hem comentat una de les particularitats del seu cinema: tot i les seves posicions polítiques republicanes i conservadores, moltes de les seves pel·lícules ofereixen una mirada crítica sobre les desigualtats, les institucions i l’exclusió social. Els protagonistes sovint són personatges que parteixen de situacions de marginalitat o que viuen al marge de les convencions socials.
Filmografia
En aquest sentit, hem recuperat Breezy (1973), una història sobre la relació entre un home madur desencantat i una jove de tarannà lliure; Ruta suicida (The Gauntlet, 1977), amb una prostituta que es converteix en testimoni incòmoda d’un cas de corrupció policial, i Sin perdón (Unforgiven, 1992), una revisió desmitificadora del western i de la violència que havia definit bona part de la seva imatge cinematogràfica.
Gran Torino
Finalment, també hem fet referència a Gran Torino (2008), una de les seves obres més representatives, en què un veterà de guerra vidu i esquerp acaba establint una relació amb els seus veïns immigrants d’origen hmong. Una pel·lícula que permet observar una altra dimensió d’Eastwood: la capacitat de qüestionar els prejudicis i explorar les contradiccions dels seus propis personatges.
Podeu escoltar l’espai sencer a continuació:
